Patronatge a l'antiga Roma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
retoc i referència |
m Bot elimina espais sobrants |
||
Línia 10:
El llibert adoptava el [[nomen]] del ''manumissor''. Els lliberts devien respecte i gratitud al seu patró i aquest els podia castigar si no complien els seus deures; l'obligació s'estenia als fills dels lliberts en relació als fills dels patrons. El patró podia relegar fora de Roma als lliberts que mostraven ingratitud, probablement després d'una llei del temps d'[[August]]; en temps de [[Neró]] es va proposar un ''[[senatusconsultum]]'' que donava al patró la possibilitat de retornar al seu llibert a l'esclavitud per la seva mala conducta però finalment no es va aprovar fins a l'època dels darrers emperadors. La llei ''[[Aelia Sentia]]'' donava al patró el dret de castigar al llibert per ingratitud. Els ingrats (''ingratus'') eren anomenats ''libertus impius''.
Un llibert no podia fer acusacions greus contra el patró; els lliberts havien de donar suport als seus patrons en cas de necessitat, i dirigir la seva propietat i la tutela dels seus fills en cas de mort, i si refusaven eren ingrats. Si els manumissors eren més d'un tots es convertien en el patró del llibert. El patró podia exigir del llibert el jurament o un contracte on s'establien els serveis
El patró no podia encarregar serveis al llibert que fossin difícils o perillosos per la vida, com la prostitució o la lluita. Hi havia algunes limitacions al dret del patró quan la llibertat es donava per testament en fideïcomís. Si la manumissió es donava perquè una persona comprava la llibertat de l'esclau amb diners donats per aquest mateix esclau, el primer amo no tenia drets de patró.
| |||