Sulili: diferència entre les revisions

Sulili hauria començar a regnat al període d'[[Ibbi-Sin]], quan el poder de la [[Tercera dinastia d'Ur]] declinava ràpidament i s'hauria independitzat del regne d'[[Ur]]. No obstant les ''Llistes reials'' esmenten 26 reis anteriors, 17 reis nòmades "que vivien en tendes" i 10 reis més "dels quals es coneix el pare". Com que la ''llista de reis'' no indica cap parentiu entre els 15 primers, s'ha pensat que potser eren els caps de tribus que quan es van unir, va néixer Assíria, i que el setzè rei, [[Uixpia]], fundador del temple d'[[Assur]], va posar fi a la vida nòmada i va iniciar una continuïtat dinàstica cap al final del {{segle|XXII|-|s}} o al {{segle|XXI|-|s}}. Des d'Uixpia, els reis es succeeixen de pare a fill, per deu generacions (això donaria uns 200 anys) fins a arribar a l'onzè, Sulili que és el primer d'una sèrie de sis reis. Aquests reis tindrien "el nom gravat en rajola", però no hi consta el nom del pare com en els deu precedents. Però com que la ciutat d'Assur i el culte al déu [[Asshur]] existien ja abans de regnat de [[Sargon d'Accad|Sargon I]] (com consta en alguns texts uns 200 anys abans), Uixpia hauria hagut de fundar Assur abans del 2000 aC i després del 2500 aC. L'arqueologia demostra que Assur existia cap aquesta data. Se sap que la ''Llista dels reis'' no inclou els períodes de dominació estrangera perquè Zarikum, que es qualifica de governador (''sakkanakkum'') d'Assur per compte del rei [[Amar-Sin]] d'Ur, no figura a les ''Llistes reials''.

 

 

El fet que el seu successor [[Kikkiya]] hagués construït la muralla d'[[Assur]] s'interpreta com que Sulili va ser el darrer sobirà que va dependre de la [[Tercera dinastia d'Ur]] almenys durant una bona part del seu regnat, i el seu successor va indicar la independència amb la construcció de la muralla. La III dinastia d'Ur va durar en la [[cronologia curta]] del 2055 aC al 1940 aC i en la [[Cronologia mitjana|mitjana]] del 2119 aC al 2003 aC, datacions que permeten diverses combinacions, però el seu regnat se situaria segons les diverses cronologies entre, potser el 2020 (cronologia llarga), el 1960 aC ((cronologia mitjana) i el 1920 aC (cronologia curta), però Ila-kabkabu governava més o menys entre el 1900 aC (cronologia llarga), 1850 aC (en la cronologia mitjana) o 1800 aC (en la curta), i per tant no podia ser avi de Sulili en cap cas. Es podria suposar doncs que Sulili va ser contemporani d'un dels ancestres coneguts d'Ila-kabkabu i descendent efectivament d'aquest desconegut Bel-kap-kapu (Bel-kapkapi o Belkabi). Hi havia doncs dues dinastia governant a Assíria, no necessàriament a Assur doncs com se sap [[Xamxi-Adad I]] no tnia pas aquesta ciutat com a centre del seu imperi. Que Sulili fos un ''sakkanakkum'' per compte d'Ur que va conservar el poder, és una teoria més; segons això el país d'Assur o Assíria estava dominat per una unió de tribus [[amorrites]] de las que [[Uixpia]] en va ser cap i va fundar el temple en la ciutat ja existent, mentre que Sulili representava el poder estranger ocupant, que en un moment donat perd els vincles amb la dinastia d'Ur i queda independent. Així durant uns dos-cents anys coexisteixen un poder polític-militar i un poder tribal-religiós.<ref>Lewy, Hildergard. "Assyria ca. 2600 - 1816 BC". A: ''The Cambridge Ancient History: vols. 1/2''. Cambridge: Cambridge University Press, 1966, p. 745-746</ref>