L''''horda''' era originalment la [[tenda]] del cap d'un grup [[nòmada]] i al seu centre administratiu i militar.<ref name="Hartog1996">{{cite bookref-llibre|authorautor=Leo de Hartog|titletítol=Russia and the Mongol yoke: the history of the Russian principalities and the Golden Horde, 1221–1502|url=https://books.google.com/books?id=CANpAAAAMAAJ|yearany=1996|publishereditorial=British Academic Press|isbn=978-1-85043-961-5}}</ref> Deriva del turc ''ordu'', del que va passar al rus ''ordá'' i després al polonès ''horda''. Va passar a les llengües europees al {{segle|XVI|s}}. L'horda en tant que tenda, servia no sols de residència al cap, sinó de [[mesquita]] o església, d'[[harem]] i de lloc de govern i comandament, i es transportava allà on anava el cap seguint els costums estacionals. Més tard, a mesura que va avançar la [[sedentarisme|sedentarització]], les tendes van ser substituïdes per palaus permanents ([[Vella Sarai]], [[Tabriz]], [[Sultaniyya]], [[Karakorum]], [[Khanbalik]] o [[Pequín]] i altres). Encara que de fet l'horda en el seu sistema antic de tenda havia desaparegut al {{segle|XVII}}, els [[tàtars de Crimea]] el van mantenir fins al {{segle|XVIII}} i els [[turcmans]] fins al XIX.
