Francès antic: diferència entre les revisions

El concepte de '''francès antic''' o '''francès medieval''' inclou el conjunt de tota la família de [[llengües romàniques]] del [[Llengües d'oïl|grup d'oïl]] parlades aproximadament ena la meitat nord del territori francès actual i per la [[Normands|noblesa normanda]], des del {{segle|VIII}} IX fins al {{segle|XIV}} aproximadament.t.<ref name="Gec">{{GEC2|0229547|llengua francesa}}</ref>

Prové del romanç o galoromanç, un dialecte del [[llatí vulgar]] present en la majoria dels països que formaven part de l'[[Imperi Romà]]. És seguit històricament seguit pel [[francès mitjà]] . Aquestes distincions temporals de l'edat de la llengua han estat, però, definides de formamanera relativament arbitrària i recent pels lingüistes. Des del punt de vista dels locutors, l'evolució va ser escassa apel causafet que el llatí ha evolucionat cap al francès de formamanera contínua i progressiva sense que es percebi un tall entre diferents estats de l'evolució encara que l'alteració ena la pronunciació pogués ser el fet de l'aportació dels no romans, en aquest cas cèlticsceltes i germànics.<ref name="Lovaina"/>

El francès antic és l'avantpassatancestre del francès parlat avui dia. no obstant això, lL'aparició d'una llengua única al territori francès és tanmateix molt tardana i és el resultat de la unió de diverses [[llengües d'oïl]] antigues queel hanque formatconstitueix la llengua actual.

Llengua de cultura i de literatura, està ben testimoniat i es pot constituir la seva història amb una gran precisió (tant lèxicalèxicament, morfològicamorfològicament, fonèticafonèticament i sintàcticasintàcticament). LaLes sèrie d'evolucions fonètiques que han conduït d'aquesta llengua a la seva varietat moderna són conegudes amb suficientprou detall per una cadena fonètica del llatí al francès prevista segle per segle. L'estudi del francès i de la seva història no potpoden obviar el francès antic. De la resta, aquesta assignatura, així com el seu aspecte fonètic històric, és obligatòria per als estudiants de lletres actuals, agregada a les lletres clàssiques i aia la gramàtica, examenconcurs que cales passarpassa a França per a poder ensenyar la llengua i la literatura franceses..<ref name="Yale"/>

El francès antic millor dit, el romanç que es parla a França durant tota l'Edat Mitjana, és "una branca" del llatí, i és una llengua de la qual en neixen moltes altres, per exemple l'italiàel català modern o el catalàl'italià modern. Per això, existeixenhi ha nombroses paraules semblants, tot i les excepcions: per exemple, el verb estimar és ''amare, estimare''tant en llatí, comes conserva igua tant en italià, canviacom aen ''amar''català, però en catalàcanvi i aés ''aimer'' en francès actual.<ref name="Lovaina">{{ref-llibre|títol=Gramatica de la lengua vulgar de Espana. -Lovaina, Barthol. Gravio 1559|url= http://books.google.cat/books?id=5cxMAAAAcAAJ|any=1559| editorial=Barthol. Gravio}}</ref>

La variació de l'ortografia segons les regions fa que si es comparen dos texts de diferents regions, per exemple de l'extrem oest i de l'extrem est de França, existiria una gran diferència tant d'ortografia així com de pronunciació. Al llarg del temps, el francès antic ha evolucionat fins a convertir-se en el francès modern. Al no haver-hi una llengua literària definida, s'escrivia tal com sonava.