'''Bonifaci de Verona''' ({{lang-it|Bonifacio da Verona}}, mort a finals del [[1317]] o principis del [[1318]]) fou un senyor [[croades|croat]] [[Llombardia|llombard]] de la [[Francocràcia]] a finals del {{segle|XIII}} i principis del {{segle|XIV}}. Tercer fill d'una branca menor de la seva família, es vengué el [[castell]] per comprarequipar-se elcom material propi d'una [[cavaller]], esdevingué un protegit del [[duc d'Atenes]], [[Guiu II de la Roche]]. El 1296 expulsà els [[Imperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] d'[[Eubea]] i en els anys següents es convertí en un dels senyors més poderosos de [[Grècia sota el domini franc]]. Després de la mort de Guiu II, fou el regent del Ducat d'Atenes el 1308 i el 1309 i fou capturat per la [[Gran Companyia Catalana]] a la [[batalla d'Halmirós]], disputada el març del 1311. Els [[almogàvers]], que el tenien en molt alta consideració, li oferiren el ducat que acabaven de conquerir.{{sfn|Ayensa|2019|p=138}} Bonifaci refusà l'oferiment, però mantingué vincles estrets amb els catalans, car tenien un enemic comú en la [[República de Venècia]], que perseguia els seus propis designis sobre Eubea. Bonifaci morí a finals del 1317 o principis del 1318 i les seves terres passaren al seu gendre, el vicari general català [[Alfons Frederic d'Aragó|Alfons Frederic]].
