Qüestor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Correccions lingüístiques
Línia 2:
El '''qüestor''' (en [[llatí]] ''quaestor'') era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la [[República Romana|República]]. En un principi actuaven com a jutges en els cassos d'assassinat, d'insurrecció i d'altra traïció. Literalment, qüestor és "el que pregunta", i apareix el càrrec a les ''[[Lleis de les dotze taules]]'' amb la funció d'investigar casos de mort.<ref name=":0" />
 
No se sap del cert si en temps de la [[monarquia romana]] existia el càrrec. [[Ciceró]]<ref>Ciceró. ''[[La República (Ciceró)|La República]]'', II, 35, 60</ref> parla de que l'any [[485 aC]] va actuar un qüestor en relació amb el judici d'[[Espuri Cassi Viscel·lí]] i [[Dionís d'Halicarnàs]] en parla en relació amb un judici sobre la venda d'un botí l'any [[507 aC]].<ref>Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), V, 34</ref> Els qüestors eren dos en un principi, cosa que fa pensar que devien aparèixer al mateix temps que els [[Cònsol romà|cònsols]]. Quan els [[decemvir]]s van suspendre el consolat ([[451 aC]]), els qüestors també van cessar.
 
Cap a l'any [[421 aC]] el nombre de qüestors es va elevar a quatre, dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels cònsols l'administració del tresor públic, i els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar i eren escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tribunata]]'') a proposta dels [[tribuns]], sempre entre els [[Patrici (classe romana)|patricis]]. Els qüestors supervisaven l'[[erari]] i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.