Albrecht Knust: diferència entre les revisions

Sense canvi de mida ,  fa 2 mesos
m
Majúscules
m (neteja i estandardització de codi)
m (Majúscules)
Va crear les seves primeres coreografies el 1926, com a mestre de ballet al "Friedrichstheater" de Dessau (''Der Prinz von China'', música de [[Christoph Willibald Gluck|Gluck]] i ''Die Geschöpfe de Prometheus'', música de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]). També publica els seus primers articles sobre la notació Laban.
 
El 1934, quan Kurt Jooss va sortir d'Alemanya cap a Anglaterra, després de guanyar la competició de l'Arxiu Internacional de Danses de 1932 amb [[The Green Table]], Knust va acceptar la direcció del "Folkwangschule" d'Essen. El 1935, va fundar l'oficina de qualificació a Berlín. Va transcriure danses històriques després de [[Raoul-Auger Feuillet|Feuillet]] i [[Louis Pécour|Pécour]] i va participar en l'establiment de partitures grupals coreografiats per Laban per als [[Jocs Olímpics d'estiuEstiu de 1936]] de Berlín de 1936, titulats "Vom Tauwind und der Neuen Freude" (''Del desgel i la nova alegria''). Aquest espectacle finalment serà prohibit per [[Joseph Goebbels]] que jutgi aquesta obra no d'acord amb les seves expectatives.
 
Afectat per la desgràcia de Laban, Knust torna a Hamburg i es dedica sobretot a escriure el seu "Abriss der Kinetographie Laban", que enviarà a Jooss i al seu proper col·laborador [[Sigurd Leeder]] durant un viatge a Dartington. Jooss volia que Knust anotés les seves coreografies, però finalment serà [[Ann Hutchinson Guest]], estudiant de Jooss, qui marcarà ''The Green Table''. El 1939 Knust es va traslladar a Munic. Va passar els anys de la guerra com a assessor a la "Bayerische Staatsoper". Aquesta experiència li permetrà constituir una massa d'uns 20.000 exemplars documentant problemes de classificació, que organitzarà després de la guerra en la seva "Handbuch der Kinetographie Laban" en vuit volums, inèdits fins ara.
2.733.238

modificacions