Bàsquet Ateneu Montserrat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Majúscules
Línia 27:
Rere la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]], a finals de [[1939]], es començà a reorganitzar, sota la presidència de López Ciurana i amb l'empenta inestimable de Joan Aragonès, la secció de bàsquet de l'Ateneu Montserrat, amb la nova denominació B.A. Montserrat (l'ús de l'acrònim BAM serà posterior), i és d'aleshores que es té constància del primer escut de l'entitat.
 
La temporada 1940-41, el BB Montserrat prengué part en el Campeonato de Barcelona, que organitzava Acción Católica, i n'era el líder quan se suspengué la competició. La temporada 1942-43, l'equip retornà a la Federació Catalana i jugà a la 3a categoria. La resta de la dècada vingué marcada per una sèrie d'èxits esportius que significaren els ascensos a 2a i 1a categoria. El potencial del BB Montserrat restà reconegut en ser escollit com a equip entrenador de la selecció espanyola que preparava [[Jocs Olímpics d'estiuEstiu de 1948|els JJOO de Londres]] de [[1948]].
 
La temporada 1950-51, el BB Montserrat va aconseguir el campionat de Catalunya de 1a categoria i la Copa Hernan, el títol més estimat de la història del club, en un partit disputat a la pista del BIM (Bàsquet Institució Montserrat). L'abril de [[1956]] veieren la llum l'escut predecessor de l'actual, en forma de rombe, i l'acrònim BAM pel qual es coneix el club. En aquesta època els destins del BAM van ser regits per Joan Aragonès, Casimiro Casas i [[Joan Pelegrí i Partegàs|Joan Pelegrí]].
Línia 46:
Durant les dècades dels vuitanta i noranta s'edità, amb diferents formats, un butlletí, que va rebre, successivament, els noms de Bàsquet Ateneu Montserrat (conegut per tothom com ''La Revista''), ''Bàmsquet'' i ''Tripl3''. En aquestes publicacions es donava compte de l'activitat social i esportiva del club. Aquesta mena d'informació es vehicula actualment a través de les xarxes socials.
 
Els [[Jocs Olímpics d'estiuEstiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona]], l'estiu de [[1992]], deixaren com a herència als barris de Sants i Hostafrancs el poliesportiu de l'Espanya Industrial. Les seves pistes de bàsquet han esdevingut el camp de referència del BAM, tot i que els equips inferiors del club continuen jugant al ''Palazzetto Blau Arena''. A partir de 1999, s'organitzaren estades de pretemporada fora de Barcelona, amb l'objectiu de millorar la condició física, ensems que fomentar la convivència entre jugadors i jugadores del planter del club.
 
L'any [[2003]] el BAM celebrà els actes del 75è aniversari, entre els quals destaca l'exposició ''Capdavanters del bàsquet català'', muntada al Pavelló Poliesportiu de l'Espanya Industrial. En reconeixement a la feina feta en la seva dilatada trajectòria, el club fou distingit amb el Premi Hostafrancs 2003 als Valors Humans, atorgat per l'Associació d'Amics de la Història i de les Tradicions d'Hostafrancs. El mateix any, s'organitzaren les primeres ''30 Hores de Bàsquet'', que han esdevingut la festa anual del club. Durant un cap de setmana, s'hi fan partits de totes les categories, amb presència de gairebé un miler de persones, entre jugadors i públic, d'una vuitantena d'equips pertanyents a diversos clubs de bàsquet convidats.