La Fura dels Baus: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp
m Majúscules
Línia 4:
La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants. En aquella primera etapa van rebutjar les narratives lineals en favor d'una dramatúrgia fragmentària i sensorial que envoltava al públic i que ells van denominar estètica "furera", especialment a partir de la seva primera trilogia (''Accions'' (1983), ''Suz/o/Suz'' (1985), ''Tier Mon'' (1988)). Aquelles produccions van consolidar un llenguatge propi mitjançant una imatgeria lúdica i provocativa a l'una. La imatge radical d'uns home joves amb vestit formal destruint un cotxe a ''Accions'' (1983) es convertí en una icona generacional, tant per la seva audaç interpretació desconstructiva de la idea de teatre com per catalitzar els desitjos de canvi de la nova democràcia a Espanya.
 
En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (''Mediterrani'', Cerimònia inaugural [[Jocs Olímpics d'estiuEstiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema, ''Faust 5:0'' (2001), discs (''Krab'' (1995), ''Ombra'' (1999), ''XXX'' (2002)), ''workshops'' o propostes de [[gamificació]] (''Game Over'' (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.
 
Dels nou fundadors, en resten cinc ([[Miki Espuma]], Pep Gatell, [[Àlex Ollé]], [[Carlus Padrissa]], Pera Tantinyà) que desenvolupen de forma paral·lela nombrosos projectes individuals, en col·laboració interna o bé amb destacats col·laboradors escènics o d'altres disciplines artístiques. Profundament arrelats en el treball en equip, els creadors de La Fura dels Baus brinden un ampli marge de maniobra creativa als seus col·laboradors a partir de la cooperació i el contrast. Sens dubte, aquesta capacitat associativa ha estat una de les claus de l'èxit de la companyia.