Aqüeducte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Etiqueta: Disambiguation links |
||
Línia 12:
A Catalunya, encara es conserven restes menors de ponts d'aqüeducte a [[Aqüeducte de Barcelona|Barcelona]], Pineda de Mar ([[Aqüeducte romà de Can Cua|Can Cua]]) i [[Sant Jaume dels Domenys]],<ref name="Diccionari"/> a les Illes Balears hi ha restes com l'[[aqüeducte de s'Argamassa]] i al País Valencià s'hi poden trobar les [[restes de l'aqüeducte romà d'Altea]] o l'[[aqüeducte de Peña Cortada]]. A més, es construïren aqüeductes a nivell local, com l'[[aqüeducte d'en Caixa]], de Palafrugell.<ref name=:0>{{ref-llibre|cognom = Arbat i Robles|nom = Núria|títol = Palafrugell i l'aigua|pàgines = Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona|any = 2015|edició = Quaderns de Palafrugell 24|cognom2 = Granés i Cortey|nom2 = Josep Oriol}}</ref>
== Història ==
[[Fitxer:Pont du gard panoramique.jpg|thumb|301px|[[Pont du Gard]], [[França]].]]
Qualsevol assentament humà, per petit que sigui, necessita disposar d'un sistema d'aprovisionament d'aigua que satisfaci les seves necessitats vitals. La solució emprada des d'antic consistia a establir el poblament en les proximitats d'un riu o deu, des d'on s'implica l'aigua als punts de consum. Una altra solució consisteix a excavar pous dins o fora de la zona habitada o construir [[cisterna|cisternes]]. Però quan el poblament aconsegueix la categoria d'autèntica ciutat, es fan necessaris sistemes de conducció que obtinguin l'aigua en els punts més adequats de l'entorn i la portin al lloc on s'ha establert la població.<ref>{{ref-web|url=https://www.nacion.com/opinion/foros/los-acueductos-en-la-historia/VCP24WTPKJFUHAQKXHH4XZ43PY/story/|títol=Los acueductos en la historia|consulta=21 de maig de 2020|editor=La Nació, Grup Nació|idioma=es-LA}}</ref>
Fins i tot quan la població estava a la vora d'un riu, la construcció de conduccions era la millor forma de garantir el subministrament, en comptes d'extreure l'aigua del riu que, encara que estigués molt a prop, generalment tenia un nivell més baix que el poblat. En altres ocasions es feia l'aqüeducte perquè l'aigua era de millor qualitat que la del riu. Per cobrir aquesta necessitat s'emprenen obres de gran envergadura que puguin assegurar un subministrament d'aigua.
[[Fitxer:PetraAqueduct.jpg|miniatura|Aqüeducte nabateu a [[Petra]], Jordània]]
Encara que existien precedents en les civilitzacions antigues del Pròxim Orient i els enginyers [[Antiga Grècia|grecs]] havien construït conduccions eficients, els enginyers [[Antiga Roma|romans]], gràcies fonamentalment al seu ús del [[formigó]], van ser els que van posar a punt tècniques que es van poder generalitzar per totes les ciutats del Mediterrani. Amb tot, els factors tècnics no van ser els únics que van contribuir a difondre aquest tipus d'obres, va fer falta també la unitat política de l'Imperi i l'existència d'un sistema econòmic fort que creés les condicions per al desenvolupament urbà.<ref>{{ref-web|url=https://www.jw.org/es/biblioteca/revistas/g201411/acueductos-romanos-ingenier%C3%ADa/|títol=Los acueductos romanos, maravillas de la ingeniería|consulta=21 de maig de 2020|editor=JW.ORG|idioma=es}}</ref>
La major part del recorregut es feia per [[Canal (enginyeria)|canals]], en general coberts, que es construïen pels vessants de les muntanyes, seguint la línia de [[Pendent (geografia)|pendent]] desitjada (generalment petita, de l'ordre del 0,004 %), i se situaven cada cert temps ''caixes d'aigua'' o ''arques d'aigua'', petits dipòsits que servien per regular el cabal o decantar els sòlids, normalment [[sorra]], que les aigües poguessin arrossegar.<ref>{{ref-web|url=http://antareshistoria.com/los-acueductos-roma/|títol=Los acueductos de Roma}}</ref>
Quan s'havia de salvar un camí, a un nivell una mica més baix que el de l'aqüeducte, s'utilitzaven [[Sifó|sifons]], en els quals l'aigua passava sota l'obstacle i tornava a pujar al nivell anterior. Sovint havien de salvar desnivells més grans i en ells adoptaven la forma de [[arcada|arqueria]] o [[pont]], ja que fer conduccions en sifó capaços de resistir altes pressions era més car. Com els ponts són la part més visible de l'obra, ha quedat el costum de cridar «aqüeducte» a la pròpia arqueria.
En moltes ocasions, aquests aqüeductes romans van continuar en ús durant l'Edat Mitjana i fins i tot en temps moderns, gràcies a arranjaments i restauracions. I, per descomptat, es van continuar fent de nous.
Les solucions aplicades als aqüeductes romans es van seguir usant sense modificacions substancials fins al segle XIX. Al segle XX, els progressos en la producció de ciments, l'armat del formigó amb acer, els nous materials i tècniques en la construcció de conductes i la possibilitat de construir potents estacions de bombament van revolucionar les conduccions d'aigua i van simplificar la seva adaptació al terreny.
=== Aqüeductes antics ===
Encara que es van associar particularment amb els romans, els aqüeductes es van idear molt abans a Grècia, Orient Pròxim i el subcontinent indi, on pobles com els egipcis i els [[Civilització de la vall de l'Indus|harappes]] van construir sistemes de reg sofisticats. Els romans van construir els aqüeductes més importants en grandària, així com en major quantitat, en tots els seus territoris.<ref>{{ref-web|url=https://www.iagua.es/noticias/locken/17/02/08/pioneros-agua-historia|títol=Los pioneros del agua en la historia|consulta=21 de maig de 2020|cognom=Laug|nom=Catherine|data=8 de febrer de 2017|editor=iAgua|idioma=es}}</ref> Els aqüeductes d'estil romà es van utilitzar ja al segle VII a. C., quan els [[Assíria|assiris]] van construir un aqüeducte de calcària de 80 km de llarg, que incloïa una secció de 10 m d'altura per creuar una vall de 300 m d'ample, per portar aigua a la seva ciutat cabdal, [[Nínive]].<ref>{{ref-llibre |url= http://oi.uchicago.edu/pdf/oip24.pdf |nom= Thorkild |cognom= Jacobsen |nom2= Seton |cognom2= Lloyd |títol= Sennacherib's Aqueduct at Jerwan |id= Oriental Institute Publication 24 |editor= [[University of Chicago Press]] |any= 1935}}</ref>
===Índia===
[[Fitxer:Hampi aqueduct.JPG|thumb|Antic aqüeducte de l'Índia a [[Hampi]]]]
Es creu que el subcontinent indi té alguns dels primers aqüeductes. L'evidència es pot trobar en els llocs de l'actual [[Hampi (Karnataka)|Hampi]]. Els enormes aqüeductes prop del riu Tungabhadra que subministren aigua de reg van tenir alguna vegada 15km de llarg.<ref>{{ref-llibre |url= https://books.google.com/books?id=_kc3LKI_slEC |títol= A Forgotten Empire (Vijayanagar): A Contribution to the History of India |format= Google Books|isbn= 9788120601253 |cognom= Sewell |nom= Robert |any= 1900}}</ref> Els canals subministraven aigua als banys reals.
===Petra, Jordània===
Al llarg de [[Petra]], Jordània, els enginyers [[nabateus]] van aprofitar cada deu natural i cada xàfec d'hivern per canalitzar l'aigua on es necessitava. Van construir aqüeductes i sistemes de canonades que permetien que l'aigua fluís a través de les muntanyes, a través de congosts i cap als temples, llars i jardins dels ciutadans de Petra. Caminant a través del [[Siq]], es pot veure fàcilment les restes dels canals que dirigien l'aigua al centre de la ciutat, així com preses reforçades que van mantenir a ratlla les crescudes en períodes d'inundació.
===Grècia===
A la illa de [[Samos]], el [[Túnel d'Eupalinos]] va ser construït durant el regnat de [[Polícrates de Samos|Polícrates]] (538-522 aC). Es considera un aqüeducte subterrani i va portar aigua dolça a [[Pitagorèon]] durant aproximadament mil anys.
===Roma===
[[Fitxer:Pont du Gard BLS.jpg|thumb|right|Els múltiples arcs del [[Pont du Gard]], a la [[Gàl·lia romana]]. Els seus nivells inferiors porten un camí a través del riu, i els nivells superiors sostenen un conducte d'aqüeducte que portava aigua a [[Nimes]]]]
{{AP|Aqüeducte romà}}
Els aqüeductes [[Imperi Romà|romans]] es van construir a tot arreu de l'Imperi, des d'Alemanya fins a Àfrica, i especialment a la ciutat de Roma, on van totalitzar més de 415km de llarg. A les grans ciutats de l'imperi, els aqüeductes proveïen d'aigua dolça als banys públics i per beure i van establir un estàndard d'enginyeria que no va ser superat en més de mil anys. Els ponts, construïts en pedra amb múltiples arcs, eren una característica distintiva dels aqüeductes romans i, per tant, el terme "aqüeducte" s'aplica sovint específicament a un [[Aqüeducte (pont)|pont per transportar aigua]].<ref name= "Brit">{{cite encyclopedia |contribution= Aqueduct |title= Britannica |edition= CD |year= 2000}}</ref>
===Amèrica del Sud===
{{AP|Puquio}}
[[Fitxer:Acueductos subterráneos de Cantalloc, Nazca, Perú, 2015-07-29, DD 01.JPG|thumbnail|[[Aqüeductes de Cantalloc|Aqüeductes subterranis de Cantalloc]] en Nazca, Perú]]
Prop de la ciutat peruana de Nazca, es va construir un antic sistema precolombí d'aqüeductes anomenat [[Puquios]] que encara s'utilitza en l'actualitat. Estaven fets de pedres intrincadament col·locades, un material de construcció molt utilitzat per la cultura Nazca. El període de temps en el qual es van construir encara es debat, però algunes evidències recolzen al voltant de l'any 540?552 d. de C., en resposta als períodes de sequera a la regió.<ref>{{ref-publicació |url= http://www-unix.oit.umass.edu/proulx/online_pubs/Zurich_Puquios_revised_small.pdf |publicació= U Mass |títol= Zurich Puquios revised}}</ref>
===Amèrica del Nord===
El [[Monument Nacional Guayabo]] de Costa Rica, un parc que cobreix el lloc arqueològic més gran del país, conté un sistema d'aqüeductes. La complexa xarxa d'aqüeductes descoberts i coberts encara funcionen.<ref>{{ref-llibre|cognom=Blake|nom=Beatrice|títol=The New Key to Costa Rica|data=2009|editor=Ulysses Press|isbn=9781569756966|pàgina=197|url=https://books.google.com/books?id=qHrEKXpPXEsC&q=costa+rica+ancient+aqueducts&pg=PA197}}</ref> Els aqüeductes estan construïts amb pedres de riu arrodonides, que en la seva majoria són d'origen [[roca volcànica|volcànic]].<ref>{{cite journal|last1=Alvarado|first1=Guillermo E.|last2=Soto|first2=Gerardo J.|title=Volcanoes in the pre-Columbian life, legend, and archaeology of Costa Rica (Central America)|journal=Journal of Volcanology and Geothermal Research|date=1 October 2008|volume=176|issue=3|pages=356-362|doi=10.1016/j.jvolgeores.2008.01.032|bibcode=2008JVGR..176..356A}}</ref> La civilització que va construir el sistema d'aqüeductes segueix sent un misteri per als arqueòlegs; se sospita que els aqüeductes de Guayabo es van assentar en un punt d'antiga confluència cultural entre asteques, maies i inques.
Quan els europeus arribaven a la capital [[Asteca]] [[Tenochtitlán]], a principis del segle XVI, la ciutat estava connectada per dos aqüeductes. Un d'aquests, l'[[Aqüeducte de Chapultepec]], construït al voltant de 1420, va ser reconstruït pels espanyols gairebé tres-cents anys després. Originalment traçant part del seu camí sobre l'ara desaparegut [[Llac de Texcoco]], del que actualment, només queda un fragment a la [[Ciutat de Mèxic]].
===Sri Lanka===
S'ha descobert que l'ús extensiu d'aqüeductes elaborats ja s'utilitzaven a l'antiga [[Sri Lanka]]. El millor exemple és el [[Yodha Ela|Yoda Ela]] o Jaya Ganga, un canal d'aigua de 87km de llarg que porta l'excés d'aigua entre dos reservoris artificials amb un [[Pendent (pendent)|gradient]] de 10 a 20 cm per quilòmetre durant el segle V d. C. No obstant això, els antics mètodes d'enginyeria per calcular l'elevació exacta entre els dos reservoris i el gradient exacte del canal amb una precisió tan fina s'havien perdut amb la caiguda de la civilització al segle XIII.<ref>{{Cite web|url=http://www.srilanka.travel/yoda-ela|title = Sri Lanka Tourism - the Official Website of Sri Lanka Tourisms}}</ref>
== Referències ==
| |||