Herbassar: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Setaria_pumila0Nachusa_Grasslands_Spring_2016.jpg|miniatura|Setaria pumila, una espècie333px|Prats de [[Poàcies|Poaceae]]Nachusa, (la famíliaprimavera de plantes dominant als herbassars2016]]

Una '''prada''', '''prat''', '''praderia''', '''herbassar''' o '''herbat''' és una zona on la [[vegetació]] està dominada per gramínies ([[Poàcies|Poaceae]]). Tanmateix, el jonc ([[Ciperàcies|Cyperaceae]]) i les [[juncàcies]] (Juncaceae) també es poden trobar junt amb proporcions variables de [[Llegum|llegums]], com el [[trèvol]] i altres [[Planta herbàcia|herbes]]. Les praderies es produeixen de forma natural a tots els continents, excepte a l’[[Antàrtida]], i es troben a la majoria d’[[Ecoregió|ecoregions]] de la [[Terra]]. A més, les praderies són un dels [[Bioma|biomes]] més grans de la terra i dominen el paisatge a tot el món.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Gibson, David J.|títol=Grasses and grassland ecology|data=2009|editorial=Oxford University Press|isbn=978-0-19-154609-9|lloc=Nova York|oclc=308648056}}</ref> Hi ha diferents tipus de prats: prats naturals, prats seminaturals i prats agrícoles.<ref name=:0/> Cobreixen entre el 31 i el 43% de la superfície terrestre.

Els graminoides es troben entre les [[Organisme|formes de vida]] més versàtils. Es van generalitzar cap al final del període [[Cretaci]] i s’han trobat [[Copròlit|coprolitscopròlits]] de [[Dinosaures|femta de [[dinosaures]] [[Fitòlit|fossilitzats que contenen [[Fitòlit|fitòlits]] d’una varietat d’herbes que inclouen herbes relacionades amb l’[[arròs]] i el [[Bambusòidies|bambú]] moderns.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Piperno|nom=D. R.|cognom2=Sues|nom2=HD|any=2005|publicació=Science|volum=310|exemplar=5751|pàgines=1126–8 |doi=10.1126/science.1121020|pmid=16293745}}</ref>

L’aparició de muntanyes a l’[[oest dels Estats Units]] durant les [[Miocè|èpoques del [[Miocè]] i el [[Pliocè]], un període d’uns 25 anys &nbsp;milions d’anys, va crear un clima continental favorable a l’evolució de les praderies.<ref name="autogenerated1">{{Ref-web|títol=University of California Museum of Paleontology Grasslands website|url=http://www.ucmp.berkeley.edu/exhibits/biomes/grasslands.php|consulta=2011-12-01|obra=Ucmp.berkeley.edu}}</ref>

Fa cinc milions d’anys, durant el Miocè final al Nou Món i el Pliocè al Vell Món, es van produir els primers prats veritables. Els biomes forestals existents van disminuir i les praderies es van estendre molt. Se sap que a tot el [[Plistocè]] hi ha hagut prats a Europa (l’últimels darrers 1,8)  milions d’anys).<ref name=:2>{{Ref-publicació|cognom=Pärtel|nom=M.|data=2005|publicació=Grassland Science in Europe|volum=10|pàgines=1–14}}</ref> Després de les [[Època glacial|èpoques]] [[Edat glacial|glacials]] del [[Plistocè]] (amb els seus glacials i interglacials), les praderies es van expandir en els climes més càlids i secs i van començar a convertir-se en la característica terrestre dominant a tot el món.<ref name="autogenerated1"/> Des que els prats existeixen des de fa més d’1,8 &nbsp;milions d’anys, hi ha una gran variabilitat. Per exemple , la tundra estepària va dominar al nord i al centre d'Europa, mentre que a la zona mediterrània es va produir una major quantitat de praderies xerotèrmiques.<ref name=":2" /> Dins de l’Europa temperada, el ventall de tipus és força ampli i també es va convertir en únic a causa de l’intercanvi d’espècies i material genètic entre diferents biomes.

* [[Praderies, sabanes i matollars tropicals i subtropicals]]