Antígona (Salvador Espriu): diferència entre les revisions

més refs
m (desenvolupament + refs)
(més refs)
'''''Antígona''''' és una peça teatral culta de l'escriptor català [[Salvador Espriu]]. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana.<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=2a ed 1969|títol=Antígona|url=https://traces.uab.cat/record/42327|editorial=Edicions 62|data=1955|lloc=Barcelona|nom=Salvador|cognom=Espriu|nom2=Maria Aurèlia (pròleg)|cognom2=Capmany}}</ref>
 
També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de [[Sinera]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]]: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila. Per mor de la política del govern militar dels insurrectes per fer [[Cronologia de la repressió del català|desaparèixer el català]], va trigar fins a l'any [[1955]] abans que no pogués publicar-la a l'[[Editorial Moll]] de Palma.{{Sfn|Miralles|2011}} L'Agrupació Dramàtica de Barcelona el va posar en escena el 1958.{{Sfn|Miralles|2011}} El 19691963, Espriu en va publicar una nova versió per al [[Teatre Romea]] i el 1969 en fa sortir una tercera, amb un prefaci de [[Maria Aurèlia Capmany i Farnés|Maria Aurèlia Capmany]].<ref name{{sfn|Gilbert|1993|pp=":0" />118}}
 
L'helenista i crític [[Carles Miralles i Solà|Carles Miralles]] (1944-2015) considera que «L’''Antígona'' d’Espriu és en tot cas una de les més grans tragèdies del {{Segle|XX}} i certament la millor de les tantíssimes que entre la de Sòfocles i avui s’hagin arribat a escriure[…].»{{Sfn|Miralles|2011}}
'''Etèocles''', el germà d'Antígona, és utilitzat per Creont ( l'oncle ) per prendre el poder. Havien de regnar un any cada germà, però Polinices és desposseït dels seus drets i Etèocles esdevé l'únic rei de Tebes. Dominat per l'ambició, com li retreu Antígona, és empès a la guerra fratricida. Creont, astútament, li desaconsella el combat, perquè sap que així Etèocles sentirà ferit el seu orgull i s'enfrontarà amb Polinices. Encegat pel poder, morirà víctima de la seva pròpia ceguesa i de l'astúcia de Creont.
 
'''Creont''' és el germà de Iocasta, vol el govern de Tebes, vol ser rei. Actua per pragmatisme polític i per això no vol enterrar Polinices.
A l'obra de Sòfocles, Creont amb la seva actuació atreu sobre el poble la fatalitat del destí. En canvi Espriu salva el poble.
 
A '''Tirèsies''' la vida interior li permet vaticinar el futur. Està destinat a revelar les desgràcies dels altres, però es desconeix a si mateix.
 
'''Eumolp''' és un esclau geperut, representa l'element grotesc que viu la realitat. Es rebel·la contra la seva condició i acompanya Antígona. Comparteix amb ella la noblesa d'esperit, tot i ésser d'una classe social baixa i marginal.
 
El '''Lúcid Conseller''', incorporatafegit per Espriu a la darrera versió de 1963 de la tragèdia, és un personatge situat al marge del temps en què trancorre l'obra, la qual cosa es fa evident pel tipus de reflexió que fa, pel to de les seves paraules i pel llenguatge lacònic i categòric, crític i irònic, distanciador.{{sfn|Gilbert|1993|pp=118-119}} Aquest personatge ens obliga a fer una lectura crítica, ens fa reflexionar sobre la realitat dramàtica de la guerra i la postguerra a la nostre país. La seva visió dels fets converteix l'acte tràgic d'Antígona en sacrifici estèril i va;. noNo hi ha salvació possible. Les paraules del Lúcid ens aboquen a una doble tragèdia: la de l'heroïna i la de tota la col·lectivitat que no es pot salvar amb rebel·lia ni heroisme. Aquí trobem l'Espriu pessimista. Coneix la veritat però calla, perquè sap que la paraula és inútil.
 
== Referències ==
 
== Bibliografia ==
* {{Ref-publicació|cognom=Gibert| nom= Miquel Maria| article =Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra| publicació= Caplletra. Revista Internacional de Filologia|data= 1993 |exemplar =Núm. 14|pàgines= 103-26| url = https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/299465 |consulta: 23-04-2022| ref = harv}}
* {{Ref-publicació|article=Antígona (1955)|url=http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles//151//0/-/salvador-espriu.html|consulta=2022-04-23| publicació =Visat|data = octubre 2011| exemplar= 12| nom = Carles| cognom = Miralles|enllaçautor =Carles Miralles i Solà | ref=harv}}
 
{{ORDENA:Antigona Salvador Espriu}} <!--ORDENA generat per bot-->
[[Categoria:Obres de teatre en català]]
[[Categoria:Obres de Salvador Espriu]]
113.213

modificacions