Antígona (Salvador Espriu): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m desenvolupament + refs |
més refs |
||
Línia 12:
'''''Antígona''''' és una peça teatral culta de l'escriptor català [[Salvador Espriu]]. Fou escrita el 1939, poc després de l'entrada de les tropes franquistes a la capital catalana.<ref name=":0">{{Ref-llibre|edició=2a ed 1969|títol=Antígona|url=https://traces.uab.cat/record/42327|editorial=Edicions 62|data=1955|lloc=Barcelona|nom=Salvador|cognom=Espriu|nom2=Maria Aurèlia (pròleg)|cognom2=Capmany}}</ref>
També fou el 1939 que el pare d'Espriu morí i poc temps abans havia mort el gran amic d'estudis del poeta de [[Sinera]], [[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]]: tres cops durs per a un escriptor que tenia molts projectes, sobretot l'estudi d'història i llengües antigues i egiptologia, però que s'hagué de resignar a una feina de segona fila. Per mor de la política del govern militar dels insurrectes per fer [[Cronologia de la repressió del català|desaparèixer el català]], va trigar fins a l'any [[1955]] abans que no pogués publicar-la a l'[[Editorial Moll]] de Palma.{{Sfn|Miralles|2011}} L'Agrupació Dramàtica de Barcelona el va posar en escena el 1958.{{Sfn|Miralles|2011}} El
L'helenista i crític [[Carles Miralles i Solà|Carles Miralles]] (1944-2015) considera que «L’''Antígona'' d’Espriu és en tot cas una de les més grans tragèdies del {{Segle|XX}} i certament la millor de les tantíssimes que entre la de Sòfocles i avui s’hagin arribat a escriure[…].»{{Sfn|Miralles|2011}}
Línia 34:
'''Etèocles''', el germà d'Antígona, és utilitzat per Creont ( l'oncle ) per prendre el poder. Havien de regnar un any cada germà, però Polinices és desposseït dels seus drets i Etèocles esdevé l'únic rei de Tebes. Dominat per l'ambició, com li retreu Antígona, és empès a la guerra fratricida. Creont, astútament, li desaconsella el combat, perquè sap que així Etèocles sentirà ferit el seu orgull i s'enfrontarà amb Polinices. Encegat pel poder, morirà víctima de la seva pròpia ceguesa i de l'astúcia de Creont.
'''Creont''' és el germà de Iocasta, vol el govern de Tebes, vol ser rei. Actua per pragmatisme polític i per això no vol enterrar Polinices.
A l'obra de Sòfocles, Creont amb la seva actuació atreu sobre el poble la fatalitat del destí. En canvi Espriu salva el poble.
A '''Tirèsies''' la vida interior li permet vaticinar el futur. Està destinat a revelar les desgràcies dels altres, però es desconeix a si mateix.
'''Eumolp''' és un esclau geperut, representa l'element grotesc que viu la realitat. Es rebel·la contra la seva condició i acompanya Antígona. Comparteix amb ella la noblesa d'esperit, tot i ésser d'una classe social baixa i marginal.
El '''Lúcid Conseller''',
== Referències ==
Línia 47:
== Bibliografia ==
* {{Ref-publicació|cognom=Gibert| nom= Miquel Maria| article =Joan Oliver i Salvador Espriu en el teatre de postguerra| publicació= Caplletra. Revista Internacional de Filologia|data= 1993 |exemplar =Núm. 14|pàgines= 103-26| url = https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/299465 |consulta: 23-04-2022| ref = harv}}
* {{Ref-publicació|article=Antígona (1955)|url=http://www.visat.cat/traduccions-literatura-catalana/cat/articles//151//0/-/salvador-espriu.html|consulta=2022-04-23| publicació =Visat|data = octubre 2011| exemplar= 12| nom = Carles| cognom = Miralles|enllaçautor =Carles Miralles i Solà | ref=harv}}
{{ORDENA:Antigona Salvador Espriu}}
[[Categoria:Obres de teatre en català]]
[[Categoria:Obres de Salvador Espriu]]
| |||