Barghawata: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
Els '''barghawata''' ({{Lang-ar|بورغواطة|tr=Būrġawāṭa}}) o també '''Barghwata''' o '''Berghouata''' foren una confederació [[amazics|amaziga]] del grup dels [[Masmuda]], establerts a la província de [[Tamasma]] a la costa atlàntica del [[Marroc]] entre [[Sale (Marroc)|Sale]] i [[Safi]] del {{segle|VIII|s}} al {{segle|XII}}. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va tenir un paper polític fins a l'arribada dels [[almoràvits]] a la segona meitat del {{segle|XI}}.
Les fonts principals són [[Ibn Hàwqal]] (segona meitat del segle X) i el geògraf [[Abu-Ubayd al-Bakrí|al-Bakrí]] (segona meitat del {{segle|XI}}); el segon dona com a origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'[[al-Hakam II]], Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa l'octubre/novembre del [[963]]. Al-Bakrí és l'únic que dona alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada de l'[[islam]]; una religió sincrètica molt lligada a l'islam (sunnita, xiïta i kharigita) però amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi Alcorà en llengua amaziga, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap
La seva aparició està lligada a la revolta kharigita de [[Maysara]] (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el [[744]]/[[745]] sota la direcció de
[[Fitxer:Barghouata Carte.PNG|miniatura|Sirtuació dels Barghawata]]
El seu fill
Fou anomenat s''
Ilyas va regnar des de vers el [[795]] fins al [[842]]/[[843]] o sigui quasi 50 anys. El va succeir el seu fill Yunus (842/843 a 84/885) que fou el qui es va sentir prou fort per revelar la nova religió que va practicar i difondre. Va regnar 43 anys i durant aquest temps cap incident amb els idríssides és assenyalat. En canvi sota el seu successor, el nebot Abu Ghufayr, s'esmenta una batalla molt forta a Wadi Baht en la qual els barghawata van obtenir la victòria sobre els idríssides. Abu Ghufayr va regnar des de vers el [[884]] al [[913]] i va tenir 44 esposes i molts fills (més de 44).
Línia 15:
Durant el {{segle|X}} la seva economia fou prospera i van comerciar amb [[Fes]], [[Aghmat]], [[Sus]] i [[Sigilmasa]]. Se sap que tenien relacions amb el [[califat de Còrdova]], però foren atacats per [[Djafar al-Andalusi]], client dels omeies (977/978), de [[Yusuf Buluggin ben Ziri]], governador dels fatimites a [[Ifríqiya]] (978-983), i de [[Wadih]], llibert d'[[Almansor]] (998/999). La decadència de Cordova després del [[1012]] els va permetre recuperar-se.
El [[1029]] foren atacats per Abu l-Kamal Tamim, cap dels [[Banu Ifran]] que els va sotmetre i els va dominar fins a la seva mort el [[1033]]; llavors van tornar a ser independents fins a l'arribada dels almoràvits el [[1059]]. Els barghawata van resistir ferotgement i a la lluita va morir el líder espiritual almoràvit [[Abd-Al·lah
== Tribus ==
| |||