Barghawata: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
Els '''barghawata''' ({{Lang-ar|بورغواطة|tr=Būrġawāṭa}}) o també '''Barghwata''' o '''Berghouata''' foren una confederació [[amazics|amaziga]] del grup dels [[Masmuda]], establerts a la província de [[Tamasma]] a la costa atlàntica del [[Marroc]] entre [[Sale (Marroc)|Sale]] i [[Safi]] del {{segle|VIII|s}} al {{segle|XII}}. La confederació disposava de més de dotze mil cavallers. Va tenir un paper polític fins a l'arribada dels [[almoràvits]] a la segona meitat del {{segle|XI}}.
 
Les fonts principals són [[Ibn Hàwqal]] (segona meitat del segle X) i el geògraf [[Abu-Ubayd al-Bakrí|al-Bakrí]] (segona meitat del {{segle|XI}}); el segon dona com a origen de les seves informacions al delegat barghawata a Còrdova a la cort d'[[al-Hakam II]], Abu Salih Zammur, arribat a la capital andalusa l'octubre/novembre del [[963]]. Al-Bakrí és l'únic que dona alguns detalls de la religió particular dels barghawata, derivada de l'[[islam]]; una religió sincrètica molt lligada a l'islam (sunnita, xiïta i kharigita) però amb elements jueus, astrològics i pagans; suposadament tenien el seu propi Alcorà en llengua amaziga, amb 80 sures, recopilat sota el seu segon cap SalihSàlih ibn TarifTàrif, autoproclamat profeta, el darrer Mahdi''[[mahdí]]'' i company de Jesús en la pregària.
 
La seva aparició està lligada a la revolta kharigita de [[Maysara]] (739-742); les poblacions que li havien donat suport es van reagrupar el [[744]]/[[745]] sota la direcció de TarifTàrif al-Matghari al-Barbati (àrab: طارف المتغري)Matgharí, que se sospita havia nascut a [[Barbate]], prop de [[Cadis]] (on fou cap d'un grup amazic), i de la seva ''[[nisba]]'' va derivar el nom del grup. Altres teories el fan cap dels amazics [[Zanata]] i [[Zuwagha]], i fins i tot un jueu.
[[Fitxer:Barghouata Carte.PNG|miniatura|Sirtuació dels Barghawata]]
El seu fill SalihSàlih ibn Tarif (àrab صالح بن طريف) fou el segon cap a la mort de TarifTàrif vers [[748]]/[[749]]; es va proclamar Profeta i va fundar una nova religió a la segona meitat del {{segle|VIII}}; deia haver rebut revelacions divines que va escriure en un Alcorà en amazic amb 80 sures; també va legislar pel seu poble establint la poligàmia sense límits, el divorci sense límits, la festa del mes de [[Rajab]] (el setè del calendari lunar) en comptes del [[Ramadà]] (amb dejuni igualment), deu pregàries al dia (en comptes de cinc) i una comunitària al dijous, amb algunes regles per les ablucions i pregàries; prohibició del matrimoni entre cosins, càstig de mort pels lladres, lapidació per les adulteres, desterrament pels mentiders; regles sobre els menjars (prohibició dels caps d'animals, del peix, dels ous, i dels galls; la saliva de la família del profeta tenia qualitats curatives.<ref>[http://michaelpeyron.unblog.fr/category/histoire-et-culture-berbere/general-berber-history/ The Barghawata Heresy: Contextualizing a Berber Cultural Rebellion]</ref>
 
Fou anomenat s''Salihàlih al-Mumininmuminín'' (Restaurador‘restaurador dels Creientscreients’); més endavant es va proclamar el darrer Mahdi i va dir que Isa (Jesús) pregària junt amb ell; es donà el nom de Salih en àrab, Malik en siríac, Salim en persa occidental, Rubya en hebreu i Werba en amazic, i va assegurar que seria el darrer profeta. Quan portava 47 anys de regnat va marxar a la part oriental del seu regne (vers [[794]]/[[795]]) i va dir que tornaria en el regnat del setè successor. Al seu fill Ilyas (al-Yasa) li va encomanar ser lleial als omeies de Còrdova i que públicament fos musulmà però seguís lleial a la religió paterna que hauria de revelar quan fou prou fort.
 
Ilyas va regnar des de vers el [[795]] fins al [[842]]/[[843]] o sigui quasi 50 anys. El va succeir el seu fill Yunus (842/843 a 84/885) que fou el qui es va sentir prou fort per revelar la nova religió que va practicar i difondre. Va regnar 43 anys i durant aquest temps cap incident amb els idríssides és assenyalat. En canvi sota el seu successor, el nebot Abu Ghufayr, s'esmenta una batalla molt forta a Wadi Baht en la qual els barghawata van obtenir la victòria sobre els idríssides. Abu Ghufayr va regnar des de vers el [[884]] al [[913]] i va tenir 44 esposes i molts fills (més de 44).
Línia 15:
Durant el {{segle|X}} la seva economia fou prospera i van comerciar amb [[Fes]], [[Aghmat]], [[Sus]] i [[Sigilmasa]]. Se sap que tenien relacions amb el [[califat de Còrdova]], però foren atacats per [[Djafar al-Andalusi]], client dels omeies (977/978), de [[Yusuf Buluggin ben Ziri]], governador dels fatimites a [[Ifríqiya]] (978-983), i de [[Wadih]], llibert d'[[Almansor]] (998/999). La decadència de Cordova després del [[1012]] els va permetre recuperar-se.
 
El [[1029]] foren atacats per Abu l-Kamal Tamim, cap dels [[Banu Ifran]] que els va sotmetre i els va dominar fins a la seva mort el [[1033]]; llavors van tornar a ser independents fins a l'arribada dels almoràvits el [[1059]]. Els barghawata van resistir ferotgement i a la lluita va morir el líder espiritual almoràvit [[Abd-Al·lah Allahibn benYassín Yasinal-Ghazulí|Abd-Al·lah ibn Yassín]], però finalment foren derrotats i en part aniquilats. Quasi cent anys després encara quedaven grups a les muntanyes de Tamasma ([[1447]]) que es van oposar a la conquesta almohade, que van enviar diverses expedicions contra ells fins que els van dominar el [[1448]]/[[1449]]. Ja no tornen a ser esmentats.
 
== Tribus ==