Tútuix I: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tema:Wtv7dggonvhjizpm |
|||
Línia 13:
Tutush va rebre notícies del que passava i va marxar cap a Kafar Tab però quan hi va arribar Afshin i els seus soldats ja havien sortit de la regió i havien entrat en territori romà d'Orient a l'entorn d'[[Antioquia de l'Orontes]]. Tutush va retornar a Damasc i pel camí va intentar tranquil·litzar a la gent espantada. Quan Afshin i els seus homes van marxar cap a l'est, la plana del nord de Síria no tenia ni un poble que no hagués patit destruccions més o menys importants; la fam s'havia generalitzat i el gra es venia a un dinar per cada sis ratls (1 kilo = 3 ratls) i es van donar casos d'antropofàgia; milers de refugiats es van dirigir a la Djazira sota domini ukàylida.
Mentre, el mes de març de 1080 Múslim ibn Qurayx fou informat del que passava, i va considerar que era un bon moment per intervenir. Sàbiq li havia escrit una carta en la qual li proposava lliurar-li Alep. Múslim, amb un comboi de queviures, va marxar a [[Balis]] i després a Alep, però llavors Sàbiq es va fer enrere; això no obstant, amb el suport dels ''ahdath'' (infanteria alepina) i de la població famèlica, va poder entrar sense combat a la ciutat (maig de 1080). L'escassetat era tan gran a Alep que Múslim va decidir abandonar la ciutat, però Ibn Múnqidh el va convèncer de restar-hi. Sàbiq s'havia fet fort a la ciutadella però els seus germans Xabib i [[Watthab ibn Sàbiq an-Numayrí|Watthab]] van convèncer a la guarnició d'aquesta de rendir-se i entregar a l'emir. Shabib es va fer amo de la ciutadella on hi havia poca aigua. Llavors es van iniciar negociacions amb Múslim amb la mediació de Sadid-al-Mulk Alí ibn Muqàl·lad ibn Múnqidh. Múslim va acceptar casar-se amb Mania, filla de [[Mahmud ibn Nasr]] i germana de Sàbiq, Xabib, Watthab i Nasr ibn Mahmud. Xabib i Watthab rebrien feus a la regió d'Azaz i Sàbiq un feu a [[Rahba]]. Els tres germans van marxar als seus feus i Mulsim va assolir el poder. Contra el pagament d'un tribut anual (de certa importància), Màlik-Xah I li va concedir la investidura (al mateix temps esperava impedir que el seu germà Tutush I agafés massa poder). Múslim va afegir al domini al-Ruha (Edessa),
Tutush no va acceptar de bon grat el fet i per la seva part Múslim aspirava a Damasc que no podia obtenir del sultà gran seljúcida. Múslim va fer aliança amb el califa [[fatimita]]. Aprofitant l'absència de Tutush, en campanya contra els romans d'Orient a la regió d'Antioquia de l'Orontes, Múslim va atacar la Síria central i es va apoderar de [[Baalbek]] i altres poblacions, i va assetjar [[Damasc]], però l'ajuda fatimita promesa no va arribar i mentre Tutush va retornar. Llavors hi va haver una revolta a [[
Màlik-Xah I va mirar d'aprofitar la situació per estendre el seu domini per la [[Al-Jazira |Jazira]] el [[1086]] nomenant caps turcmans lleials pel govern d'algunes ciutats (1086/1087): [[Ak Sunkur al-Hadjib]] a Alep, [[Yaghibasan]] a Antakya, i Bozan o Buzan a [[Edessa (Turquia)|Edessa]]. Aquestos emirs, d'acord amb Tutush, van reforçar el poder seljúcida a Síria fins a [[Homs]] però es van aturar davant [[Trípoli del Líban|Trípoli]] i [[Tir]]. En aquesta darrera el senyor local, Djalal al-Mulk Ali, dels [[Banu Ammar]], es va poder mantenir fent aliança amb Ak Sunkur al-Hadjib.
|