Èxode rural: diferència entre les revisions

L{{'}}'''èxode rural''' o '''èxode camperol''' es refereix a l'[[emigració]], generalment de gent jove (adolescents i adults joves) del camp a la ciutat. Aquest procés és molt antic i es va accelerar amb la [[Revolució industrial]] i, sobretot, a partir de la segona meitat del {{segle|XX}}. Se sol considerar com un tipus especial de [[migració]] perquè no només suposa canviar de lloc de residència, sinó també de professió, per motius més que evidents, donades les diferències geogràfiques tan grans que existeixen entre les oportunitats, nombre i característiques dels diferents tipus d'ocupació que existeixen al camp en relació amb la ciutat.

 

Els éssers humans, com la majoria de les espècies animals, es desplacen en la superfície terrestre, en uns moviments (individuals o col·lectius) que s'anomenen migracions. La principal diferència entre els éssers humans i les espècies animals és que, en aquest cas, els motius de les migracions són instintius (l'instint de conservació o supervivència de l'espècie, l'instint de reproducció, l'adaptació al medi, etc.) mentre que les migracions en els éssers humans obeeixen a una decisió raonada més o menys lliure (o més o menys forçada), en la qual l'instint, encara que també té la seva importància, ocupa un lloc molt secundari. Aquesta idea pot donar motiu a una subdivisió de les migracions en dos tipus: espontànies i forçades. Tanmateux no hi ha una clara delimitació entre ambdues. Però en el cas de l'èxode rural és bastant senzill d'analitzar. La bibliografia anglosaxona de les ciències socials ha encunyat un terme: "The push-pull theory" o "Teoria de l'atracció - repulsió" que serveix per a explicar, almenys d'una manera senzilla, la gènesi de l'èxode camperol cap als centres urbans, com a desplaçaments motivats per factors de rebot al medi rural i, com a contrapartida, d'atracció en l'urbà. Als països subdesenvolupats existeix una àmplia documentació entorn del tema de l'èxode rural i del procés creixent de creixement de les majors ciutats. Pot citar-se com a exemple, l'obra de Breese<ref>BREESE, G. La urbanización en los países de desarrollo reciente. México: UTEHA, 1968.</ref> que, encara que fa referència a una època ja passada, pot donar una senzilla idea de tots els mecanismes que generen aquest procés.