Kufa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
mCap resum de modificació
Línia 13:
Sota els abbàssides, fou per un moment capital però les simpaties alides eren fortes i es va dubtar entre Kufa, [[Anbar]] o la nova ciutat d'[[al-Hashimiyya]], fins que el califa [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va fundar [[Bagdad]] (762-763). Els departaments administratius que eren a Kufa foren traslladats. En aquestos tretze anys, van afluir a Kufa nombrosos soldats khurasanians i alguns noms es van iranitzar. No es torna a produir una revolta fins a la d'[[Ibn Tabataba]] el 814 i una de menor dirigida per Yahya ibn Umar el 864.
 
Després del 763, Kufa fou només una capital provincial i va anar perdentperdr importància. La seva decadència era un fet al {{segle|X}}. Al final del {{segle|IX}}, fou teatre d'una gran revolució ismaïlita que va derivar en el moviment [[càrmata]]. Kufa fou atacada pels [[càrmates]] el 905, 924 i 927. El 945 va sorgir prop de la ciutat, sota protecció dels [[buwàyhides]], la ciutat de [[Nadjaf]], centre de devoció xiïta. Els Banu Asad, els [[tayy]] i els [[Banu Xammar]] van dominar Kufa i la van arruïnar. El 1101, amb l'emergència d'[[al-Hilla]], Kufa va perdre tota importància i va quedar quasi despoblada. [[Ibn Djubayr]], que la va visitar vers 1182-1185, diu que era una ciutat deserta i ruïnosa, amb molt pocs habitants, que eren objecte del pillatge periòdic de la tribu khafadja; tota la zona construïda entre la mesquita i l'Eufrates havia esdevingut jungla. Sota els mongols (després del [[1258]]), es diu que tenia una muralla, i era un centre agrícola. Al {{segle|XIV}}, [[Ibn Battuta]] la descriu com una ciutat en la major part arruïnada, però encara no morta.
 
Sota els otomans al {{segle|XVI}}, va ser capital d'una ''[[nàhiya]]'' dependent del ''qadà'' de [[Nadjaf|Najaf]], que al seu torn depenia del ''[[sandjak]]'' de Karbala a la província de Bagdad. Matignon, que la va visitar el 1908 i 1934, la va trobar gairebé deserta, i en restava la mesquita, algunes tombes i alguns edificis, entre els quals un de construït pels britànics com a cos de guàrdia; fa notar, això no obstant, que un barri entre la mesquita i l'Eufrates donava signes de vida. Tot i que aquest barri va subsistir i es va desenvolupar, la gran expansió de la ciutat es va fer a la part oest en direcció a Najaf. En 1938 fou declarat jaciment arqueològic i es va fer una primera campanya d'excavacions. La mesquita fou restaurada (en part malament) i en restà l'edifici central. Les muralles subsistien i s'hi va localitzar un ''[[qasr]]''.