Kufa: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
mCap resum de modificació |
||
Línia 13:
Sota els abbàssides, fou per un moment capital però les simpaties alides eren fortes i es va dubtar entre Kufa, [[Anbar]] o la nova ciutat d'[[al-Hashimiyya]], fins que el califa [[Al-Mansur (abbàssida)|al-Mansur]] va fundar [[Bagdad]] (762-763). Els departaments administratius que eren a Kufa foren traslladats. En aquestos tretze anys, van afluir a Kufa nombrosos soldats khurasanians i alguns noms es van iranitzar. No es torna a produir una revolta fins a la d'[[Ibn Tabataba]] el 814 i una de menor dirigida per Yahya ibn Umar el 864.
Després del 763, Kufa fou només una capital provincial i va
Sota els otomans al {{segle|XVI}}, va ser capital d'una ''[[nàhiya]]'' dependent del ''qadà'' de [[Nadjaf|Najaf]], que al seu torn depenia del ''[[sandjak]]'' de Karbala a la província de Bagdad. Matignon, que la va visitar el 1908 i 1934, la va trobar gairebé deserta, i en restava la mesquita, algunes tombes i alguns edificis, entre els quals un de construït pels britànics com a cos de guàrdia; fa notar, això no obstant, que un barri entre la mesquita i l'Eufrates donava signes de vida. Tot i que aquest barri va subsistir i es va desenvolupar, la gran expansió de la ciutat es va fer a la part oest en direcció a Najaf. En 1938 fou declarat jaciment arqueològic i es va fer una primera campanya d'excavacions. La mesquita fou restaurada (en part malament) i en restà l'edifici central. Les muralles subsistien i s'hi va localitzar un ''[[qasr]]''.
|