Legat (antiga Roma): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules
retoc i referència
Línia 1:
{{Infotaula de càrrec}}
El '''legat''' fou(en [[llatí]] ''legatus'') va ser una [[Magistratures romanes|magistratura]] de l'[[antiga Roma]]. En els casos de guerra els [[Cònsol romà|cònsols de Roma]] podien delegar el comandament de l'exèrcit en un lloctinent que ocupava les seves funcions com a ''legatus'' (legat). El significat concret de ''legatus'' canviava segons la naturalesa de la seva missió, però la idea inherent a la paraula, la del nomenament oficial d'un individu per a una finalitat determinada, és la mateixa al llarg de la història.
 
== Tipus de legats ==
Nominalment existien legats de tresdos tipus:
* '''legats''' o '''ambaixadors''' enviats pels estats estrangers a Roma. Vegeu ''[[Llegat exterior]]''.
* '''legats''' o '''ambaixadors romans''' enviats per Roma a estats estrangers o amb missions concretes a les províncies.
* '''legats militars''' equivalents a lloctinents dels generals romans en el campcampanya, o dels [[Procònsol|procònsols]] o [[propretor]]s a les províncies.
 
*També s'anomenaven '''legats''' o '''ambaixadors''' als enviats pels estats estrangers a Roma. VegeuEl seu nom era el de ''[[LlegatLegat exterior|legats exteriors]]''.
 
== Ambaixadors romans ==
'''Ambaixadors''' o '''legats romans''' eren els enviats delpel [[senat romà]] a estats estrangers. El seu nomenament era considerat un gran honor i només es concedia a homes il·lustres. [[Dionís d'Halicarnàs]] diu que els legats romans tenien el poder d'un magistrat i el caràcter sagrat d'un sacerdot. Segons [[Titus Livi]], la primera menció delegats d'aquest tipus va ser l'any [[456 aC]], quan el senat va enviar tres legats al poble dels [[eques]] per queixar-se de les infraccions del tractat que tenien establert. Fins a aquell moment, les funcions diplomàtiques i els tractats s'havien realitzat a través del col·legi de [[fecial]]s. Des de llavors, els legats eren més aviat negociadors, i els fecials van passar a ser els que autoritzaven les declaracions de guerra.
 
La forma de nomenament dels legats en el seu inici passava pels [[comicis curiats]], però més endavant era una tria que feia el senat entre les persones que considerava més idònies. Cap al final de la [[República Romana|República]], la selecció es va fer per sorteig. Generalment els legats eren sempre senadors, però en cassos excepcionals es van nomenar legats que no ho eren.
Un legat a l'estranger que moria durant la seva missió era honorat amb una sepultura pública a la [[Rostra]]; les seves despeses eren pagades pel [[tresor públic]]; si el legat era enviat a una província les despeses anaven a càrrec dels provincials.
 
En les primeres ambaixades, el nombre de legats era de tres, segons Titus Livi. Però es coneixen casos de legacions formades per dos, quatre o sis membres, i la majoria de les ambaixades després de la [[Segona Guerra Púnica]] eren de deu legats. De vegades s'enviava un únic legat. Els legats tenien el que s'anomenava ''auctoritas'', és a dir, actuaven amb el permís de l'estat. Com que les comunicacions amb Roma eren difícils, actuaven amb molta llibertat i eren plenipotenciaris. Fins a la ''[[Julia repetundarum|lex Julia repetundarum]]'' ([[59 aC]]) no es van legalitzar les sancions que es podien aplicar als legats que actuaven pel seu compte, però només si havien estat culpables de ''[[Repetundae|repetunda]]'' (extorsió).
== Legats republicans ==
 
Viatjaven amb càrrec a l'erari i s'identificaven per un anell, i normalment utilitzaven naus de guerra per anar a països llunyans. Cap a la fi de la República se'ls permetia portar un o dos [[lictor]]s. Eren inviolables, com també ho eren els ambaixadors d'altres pobles que arribaven a Roma.
 
=== Legats republicans ===
Durant la [[república romana]] els legats acompanyaven als generals de l'estat, com a [[lloctinent]]s; eren els seus legats, els que els representaven allà on els generals (generalment els cònsols o pretors) no arribaven. Al darrer segle de la república alguns [[procònsol]]s o [[propretor]]s no van voler assolir els governs provincials que els havien pertocat i enviaven com a governador al seu legat.
 
Per ser legat calia un ''[[senatus consultum]]'' i els cònsols, pretors o dictadors que nomenaven legats havien d'esperar l'aprovació del senat. Generalment es nomenava a persones de gran talent militar que podia ajudar al seu superior en tot el que necessitava i podia exercir si calia també l'administració civil. Eren per descomptat persones de la màxima confiança del que els nomenava, i molt sovint germans o parents propers. El legat no tenia poder independent del seu general.
 
El nombre de legats variava segons la importància de la guerra o l'extensió de la província; el mínim en guerra era tres, però per exemple [[Gneu Pompeu Magne]] tenia 15 legats durant la guerra a l'[[Àsia Menor]]. Quan un cònsol deixava l'exèrcit o un procònsol la seva província, els legats o un d'ells ocupava el seu lloc i llavors tenia el poder i era anomenat legat propretor. Sovint algunes províncies forenvan ser governades per legats sense cap referència a un superior, però és de suposar que perquè estaven ocupats en feines més importants.
 
=== Legats imperials ===
Quan va acabar la República, totes les negociacions amb els pobles estrangers van passar a mans del [[princeps]], que nomenava els seus propis ambaixadors. El dret del senat a enviar legats es va mantenir, però, només en teoria, i enviaven legats al princeps quan es trobava a les províncies, segons diu [[Tàcit]].
 
== Legats militars ==
Durant l'[[Imperi Romà]] les províncies del senat foreneren governades per [[procònsol]]s o [[propretor]]s,. iEls els primersprocònsols tenien sempre tres legats i els segonspropretors només un. A les províncies imperials el procònsol imperial era de nomenamentnomenat per l'emperador i el càrrec havia de correspondre a persones que havien estat cònsols, pretors o almenys senadors; aquest procònsols imperials van rebre el nom de legats propretors d'August, o legats pretorians, o legats consulars o simplement legats, i al seu torn tenien tres legats com ajudants, segurament els ''legati juridici'', que sembla que eren persones de rang senatorial designades pel princeps per exercir els deures judicials subordinats que en les províncies senatorials eren administrades pels ''legati'' ordinaris del procònsol.
 
Els ''legati pro praetore'' van ser sempre, fins al regnat de [[Gal·liè]], de rang senatorial, com ho demostra el fet que l'únic governador provincial que no era senador, el ''praefectus Aegypti'', no va rebre mai el títol de ''legatus''.
 
Al {{segle|I|s}} van aparèixer els anomenats '''legats lliures''', que eren senadors que feien viatges particulars a províncies i es feien nomenar legats pel senat per tenir les despeses cobertes pels provincials. Eren legats formalment però no tenien cap missió a complir. El nom llatí de la seva feina fouera ''legatio libera''. [[Ciceró]] va voler acabar amb aquesta pràctica sense èxit, iencara que va aconseguir que la legació es limités a un any. [[Juli Cèsar]] va limitar el temps a cinc anys, i així es va romandremantenir almenys fins al {{segle|III|s}}.
 
Després de les [[reformes de Dioclecià]] i de [[Constantí I el Gran|Constantí]] que van canviar l'estructura del govern, els legats van desaparèixer. Només van quedar els legats de les províncies romanes d'[[Àfrica (província romana)|Àfrica]], [[Àsia (província romana)|Àsia]] i [[Acaia (província romana)|Acaia]] van conservar un legat adscrit al procònsol governador de cada província.<ref>{{ref-web |cognom=Smith |nom=William (ed.) |url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0063%3Aalphabetic+letter%3DL%3Aentry+group%3D1%3Aentry%3Dlegatus-cn |consulta=11 de maig de 2022 |títol=Legatus |obra=A Dictionary of Greek and Roman Antiquities (1890)}}</ref>
== Legats imperials ==
Durant l'[[Imperi Romà]] les províncies del senat foren governades per [[procònsol]]s o [[propretor]]s, i els primers tenien sempre tres legats i els segons només un. A les províncies imperials el procònsol imperial era de nomenament per l'emperador i havia de correspondre a persones que havien estat cònsols, pretors o almenys senadors; aquest procònsols imperials van rebre el nom de legats propretors d'August, o legats pretorians, o legats consulars o simplement legats, i al seu torn tenien tres legats com ajudants.
 
== Referències ==
Al {{segle|I|s}} van aparèixer els anomenats '''legats lliures''', que eren senadors que feien viatges particulars a províncies i es feien nomenar legats pel senat per tenir les despeses cobertes pels provincials. Eren legats formalment però no tenien cap missió a complir. El nom llatí de la seva feina fou ''legatio libera''. [[Ciceró]] va voler acabar amb aquesta pràctica sense èxit, i [[Juli Cèsar]] va limitar el temps a cinc anys, i així va romandre almenys fins al {{segle|III|s}}.
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
Linha 30 ⟶ 46:
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Legat Antiga Roma}}
[[Categoria:Magistratures romanes]]
[[Categoria:Ambaixadors romans|*]]