Estructuralisme: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
m Tipografia
Línia 1:
L''''estructuralisme''' és una escola [[teoria|teòrica]] de les [[ciències socials]] i humanes originada amb [[Ferdinand de Saussure]] i desenvolupada per [[Claude Lévi-Strauss|Lévi Strauss]]. Considera l'[[objecte]] d'estudi com un [[sistema]] dividit en [[element]]s que es relacionen entre si. S’atorga prioritat als significants, davant dels significats. La relació, i per tant, la comparació és el que origina el significat. Per analitzar-lo científicament, cal, doncs, estudiar aquestes [[relacions]] i com n'afecten la globalitat, que adquireix un [[significat]] més enllà de la suma de les parts. Per exemple, la diferència entre el fred i la calor dota de significat a ambdues paraules. No podem entendre el fred si no concebem la calor.
 
L’estructuralismeL'estructuralisme, a més, deixa de banda la idea humanista de que l’ésser humà és al centre, i es posen les estructures al centre. Per tant, els éssers humans hem estat creats per les estructures on naixem i ens socialitzem.
 
L'estructuralisme disposa, a més, d'un corrent important en [[art]] i [[arquitectura]], desenvolupat bàsicament entre els anys [[1950]] i [[1970]] ([[estructuralisme (art)]]), així com una posició teòrica científica ([[estructuralisme científic]]) dins de la [[filosofia analítica]].
Línia 25:
L'estructuralisme va suposar una revolució perquè va apropar les ciències socials i humanes a la investigació en identificar les estructures com a objecte d'estudi. Moltes de les seves troballes continuen vigents. Però, des dels anys 60, n'han sorgit reaccions en contra, com la gramàtica generativa en lingüística ([[Noam Chomsky]]) o la desconstrucció (amb [[Jacques Derrida]]). [[Jacques Lacan]] i [[Louis Althusser]] són també deutors del moviment.
 
L’estructuralismeL'estructuralisme marxista va ser de les vessants més importants del corrents. Althusser redacta ''“Para leer el capital”,'' havent-se llegit només un volum del "Capital" de Marx, on expliquen dues etapes de Marx: el jove Marx revolucionari i el Marx adult i estudiós, aquestes dues etapes és algo que interpreta Althusser, ja que Marx en cap moment ho explica. Aquest llibre va influenciar molt a la població fins que Althusser va acabar reconeixent que no s'havia acabat de llegir “''El capital”'' de Marx i que, per tant, les seves teories èren falses.Es va constatar, una vegada més, que des de l’estatusl'estatus de científic eren permeses les crítiques cap al poble sense arguments suficientment fonamentats. Així doncs, les personalitats que disposaven de l’autoritat intel·lectual, imposaven coneixements que ningú podia posar en dubte i que molts cops no estava comprovada la seva validesa.
 
Les crítiques passen per la sobreinterpretació (s'assimilen fenòmens obviant el [[context]], i que potser no haurien de comparar-se), la poca aplicabilitat a qüestions quotidianes i la negació de les aportacions individuals al sistema. A més a més, denuncien l'[[etnocentrisme]] de l'escola, ja que suposa que els [[eurocentrisme|esquemes occidentals]] són extrapolables a altres cultures, fent dels europeus els universals.
 
== De l’estructuralismel'estructuralisme a l’estructuralismel'estructuralisme constructivista ==
Les aportacions de Bordieu superen els punts febles de l'estructuralisme. L’estructuralismeL'estructuralisme, entén que les estructures son fixes i no permeten cap canvi per part de la societat. En canvi, el constructivisme diu que hi ha estructures fixes, però alhora defensa la possibilitat de creació i modificació de les estructures per part d’agents socials, es personalitzen segons els  agents social.
 
Una de les contribucions de Bordieu és el concepte d’''“hàbitus”''. L’''“hàbitus”'' és el conjunt d’activitats i estructures que es reprodueixen socialment, i determinen cada classe social i en genera de noves.
Línia 39:
* Estructura estructurada: principi que organitza la percepció del món. Siguis de la classe que siguis assumeixes les característiques que et venen donades per la classe que pertanys.
 
Bourdieu pensa que hi ha estructures socials que determinen gustos i maneres de fer i fa una crítica a l’educaciól'educació. Considera que l’escolal'escola té la finalitat de transmissió cultural i que, per tant, l’escolal'escola reprodueix les desigualtats perquè els infants assumeixin les divisions de classes i els sistemes que els hi pertoquen. Erik O. Wright critica al concepte de distinció i s' oposa amb l’obra “''Utopies Possibles”,'' en la qual demostra que amb les tertúlies dialògiques es poden superar aquests límits de l’educaciól'educació que contempla Bourdieu.
 
== Bibliografia ==