Exlibris: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
Cap resum de modificació Etiquetes: Revertida editor visual |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Ex Libris Biblioteca Central de la Diputación Provincial de Barcelona.JPG|miniatura|'''Exlibris''' de la Biblioteca Central de la Diputació Provincial de Barcelona.]]
[[Fitxer:Ex libris contemporáneo, de una biblioteca privada española.jpg|miniatura|Exlibris contemporani, d'una biblioteca privada.]]
Un '''exlibris''' és una marca de propietat que es posa en un [[llibre]]. Els orígens de l'exlibris es remunten a l'antigor. Així doncs, per trobar el primer exlibris de què es té coneixement, com a marca de propietat, cal remuntar-nos al s. <small>XIV</small> a.C.; i, tal com assenyala Joan-Lluís de Yebra, es tracta d'una plaqueta egípcia trobada a [[Al-Amārna|Tell al-Amārna]]
Des del {{segle|XVI|s}}, ja trobem marques, en forma d'etiqueta que s'enganxava a les [[guardes]] del llibre, que, a part del nom del posseïdor, incorporaven elements simbòlics o figuratius
Hi ha molts artistes que han conreat l'exlibris. Dels nostres dies i a casa nostra, cal ressenyar l'obra de dom Oriol Maria Diví, que volta les cinc-centes obres, predominantment gravats xilogràfics a testa (X2). A banda del pare Diví, també han de resultar familiars a qui s'inicia en el món de l'exlibrisme artistes com el gironí Joaquim Pla Dalmau, Antoni Boada o Miquel Plana, Teresa Costa i Gramunt, Plàcid Boqué, Francesc Orenes, Víctor Oliva i Pasquet, Santiago Estrany i Castany, Hani Marco, l'andorrà Sergi Mas, Ricard Russelot, o els gironins Rafel Masó i Rocayats, entre molts d'altres.
|