Moviola: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m simplificant dates de categories de manteniment
m Tipografia
Línia 2:
[[Fitxer:FirstMoviola.jpg|miniatura|Primera moviola]]
[[Fitxer:Moviola 35mm.jpg|alt=Exemple de moivola 35mm (Universitat Pompeu Fabra)|miniatura|Exemple de Moivola 35mm (UPF)]]
La '''moviola'''<ref>{{Ref-web|títol=Diccionari de la llengua catalana|url=https://dlc.iec.cat/Results?EntradaText=moviola&OperEntrada=0|consulta=2021-11-22}}</ref> és un aparell amb una petita pantalla que permet veure la imatge mentre s’escolta el so en sincronia. Va ser inventat per l’enginyerl'enginyer holandès [[Iwan Serrurier]] l’any 1917, però no va ser fins l’any 1924 que es va començar a utilitzar com a eina de muntatge. Va ser la primera màquina per editar pel·lícules en [[Pel·lícula|film]].
 
== Història ==
En els seus orígens, Iwan volia que la moviola fos un projector de pel·lícules dins una capsa de fusta feta per a ús domèstic, inspirant-se en la ''[[Victor Talking Machine Company#Victrola i altres productes|Victrola]] (gramòfon)''. L’any 1924, la màquina va rebre modificacions després de conèixer un muntador de l’estudil'estudi de [[Douglas Fairbanks]]: va treure la lent i el llum del [[Projector cinematogràfic|projector]], va capgirar la màquina sense la capsa de fusta i va afegir-hi una pantalla i una manovella. En 1928, Iwan va fundar [[Moviola CO]] i va ser la marca més popular a Amèrica.<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20120308230830/http://moviola.com/book/export/html/12|títol=The Moviola Story|consulta=19-11-2021|llengua=anglès}}</ref>
 
Amb l’arribada del so a partir dels anys 30’, l’ús de la moviola va incrementar considerablement, ja que facilitava treballar amb les diferents pistes d’imatge i so per separat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Peláez Barceló|nom=Antonio|títol=Curso práctico de montaje y postproducción audiovisual.|llengua=Castellà|editorial=Altaria|pàgines=66|isbn=978-84-9430007-9-0}}</ref> El sistema d'arrossegament de la pel·lícula activa sincrònicament el de la cinta de so, però també es poden controlar de manera independent per tal d'avançar o retardar el so que fa a la imatge o viceversa. D'aquesta manera, el muntatge amb la moviola es fa de manera gairebé definitiva, exceptuant els casos en què es requereixi d'algun tractament de la pel·lícula al laboratori. D'altra banda, el so finalitza en una sala especial de muntatge, tot i que la fase de sincronisme es realitzi mitjançant la moviola. La moviola disposava els rotlles d’imatge i so vericalment, mentre que altres marques posteriors (Steenbeck, KEM, Prévost o Moritone) tenien pantalles més grans i la pel·lícula es disposava horitzontalment.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Marimón|nom=Joan|títol=El montaje cinematográfico del guión a la pantalla.|llengua=castellà|editorial=Universidad de Barcelona}}</ref>
 
Més endavant, després de la gran demanda d’aquestes durant la Segona Guerra Mundial, el seu fill [[Mark Serrurier]] heretaria l’empresal'empresa. Mark va introduir canvis en algunes peces i va optimitzar el procés de manufacturació, a més de pintar-la de color verd en comptes de negre.
 
== Components ==