Revisió del 03:13, 5 maig 2022 modifica ArnauBot (discussió \| contribucions) Bots 660.208 edits Robot posa data a plantilles de manteniment ← Edició anterior		Revisió del 18:12, 13 maig 2022 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.135 edits mCap resum de modificació Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 3: La netedat és un dels avantatges principals d'aquesta mena de forns. Eficient des del punt de vista energètic, és un procés de fosa i de tractament de metalls més controlable que la majoria dels altres mètodes d'escalfament. Un altre avantatge n'és la capacitat de generar una gran quantitat de calor de manera ràpida. Els principals components d'un sistema d'escalfament per inducció són la bobina d'inducció, la [[font d'alimentació]], el mòdul d'acoblament de la càrrega, una estació de refredament i la peça a ser tractada.<ref name="LibroInduccion"/> Les [[Fosa (indústria) \|foses]] més modernes ~~utilitzen~~fan servir aquesta mena de [[forn]] i cada vegada més foneries substitueixen els [[Alt forn\|alts forns]] pels d'inducció, pel fet que els alts forns generen molta [[Pols (partícules) \|pols]] i altres contaminants. El rang de capacitats dels forns d'inducció abasta des de menys d'un [[quilogram]] fins a cent tones i serveixen per fondre [[ferro]], [[acer]], [[coure]], [[alumini]] i [[metalls preciosos]]. Un dels principals inconvenients n'és la impossibilitat de refinament, que la càrrega de materials ha de ser lliure de productes [[oxidant \|oxidants]] i d'una composició coneguda i que alguns [[aliatges]] es poden perdre a causa de l'oxidació (i han de ser afegits novament). El rang de freqüències d'operació va des de la freqüència de xarxa (50 o 60 [[Hertz\|Hz]]) fins als 10 kHz, en funció del metall que es vol fondre, la capacitat del forn i la velocitat de fosa desitjada, normalment un forn de freqüència elevada (més de 3 kHz) és més ràpid. Se solen fer servir per a la fosa d'[[acer]], atès que l'elevada freqüència disminueix la turbulència i evita l'oxidació. Freqüències menors generen més turbulències en el metall, i redueixen la potència que es pot aplicar al metall fos. Línia 11: Un forn per una tona preescalfat pot fondre una càrrega freda en menys d'una hora. A la pràctica es considera que calen 600 kW per fondre una tona de ferro en una hora. Un forn d'inducció en funcionament normalment emet un brunzit, xiulet o grinyol (a causa de la [[magnetostricció]]). Operaris amb experiència poden fer servir la freqüència d'aquest so per saber si el forn funciona correctament i a quina potència ho ~~està fent~~fa. == Referències ==

Forn d'inducció: diferència entre les revisions