Tractat de Rapallo (1920): diferència entre les revisions

Finalment, el tractat fou signat per tots dos països a la petita vila de [[Rapallo]], a la costa de la [[Ligúria]], el {{Data inici|12|11|1920}}. La redacció final reflectia les exigències italianes a la zona nord mentre concedia la majoria del sud als iugoslaus.{{sfn|Reeves|1921|p=254}} Pel Nord, la frontera s'assemblava al que s'establia en el Tractat de Londres, sent més favorable als italians que la proposta d'Itàlia, França i Gran Bretanya de gener de 1920, a la qual Wilson s'hi havia oposat a la fi de febrer.{{sfn|Reeves|1921|p=255}} La nova frontera privava als iugoslaus de part del ferrocarril que unia Fiume, port natural de la regió, amb [[Ljubljana]]. Per motius estratègics, zones poblades uniformement per eslovens van passar a formar part d'Itàlia. Aquesta cessió es va entendre com una compensació a Itàlia per renunciar a les seves aspiracions respecte a Fiume i Dalmacia. Els italians, a part del tractat, van cedir el port de Baros a Šošak, als afores de Fiume, als iugoslaus.{{sfn|Lederer|1963|p=306}}

 

 

Itàlia reconeixia la integritat territorial del nou regne iugoslau, abandonant el seu reconeixement de l'antic [[Regne de Montenegro]].