Heracleòpolis Magna: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (neteja i estandardització de codi)
Cap resum de modificació
'''Heracleòpolis Magna''' fou una ciutat de l'[[antic Egipte]] a uns 15 km a l'oest de [[Beni Suef]], a la dreta del [[Canal de Josep]] (Bahr Yusuf) 1 km a l'oest de la moderna ciutat d'Ahnasiya al-Madina (coneguda popularment com a '''Ahnasiya Umm al-Kiman'''), que portava el nom egipci de '''Nen-Nesu''' (o Hatnennesut, Henen-nesut, o Hwt-nen-nes) i des de l'Imperi antic era una ciutat important de l'[[Alt Egipte]], no lluny de l'[[Oasi de Faium]]. Les ruïnes de la ciutat antiga ocupen una àrea d'1,6 km{{mida|1=2}}. El seu nom copte fou Hnes (o Henes), del que va derivar el seu nom àrab Ahnas (després Ahnasiya). El nom grec li fou posat perquè el déu [[Herishef]], el déu principal de la ciutat -que n'era el centre del seu culte- fou identificat pels grecs amb Hèracles ([[Hèrcules (heroi)|Hèrcules]]).
 
Fou capital del [[nomós]] XX ([[Atef-Khent (nomós XX)|Atef-Khent]]). Al [[primer període intermedi]] la ciutat fou feta [[capital d'Egipte|capital]] reial pels faraons de la [[dinastia IX]] (i la seva continuació la [[dinastia X]]). Al [[tercer període intermedi]] fou seu de reis locals.
 
Dels antics temples de la ciutat no en queda gairebé res. Un temple dedicat a Herishef fou construït a l'Imperi Mitjà (el que queda del temple fou descobert per Naville el 1891) i [[Ramsès II]] hi va construir un temple (a [[Kom el-Aqarib]], descobert per [[Flinders Petrie]] el [[1904]]), però no queda pràcticament cap rastre. Quatre columnes que s'han trobat pertanyen probablement a una església bizantina. La necròpolis de la ciutat és propera al llogaret de [[Sedment al-Djebel]], a l'esquerra del Canal de Josep. La llegendària existència d'un suposat Laberint mai s'ha pogut confirmar. S'han trobat necròpolis del primer i tercer període intermedi.
 
El temple d'Herishef fou excavat per [[Edouard Naville|Naville]] el [[1891]] i per [[Flinders Petrie|Petrie]] el [[1904]] (llavors hi havia monticles dels períodes romà, bizantí i islàmic i Petrie va trobar monedes fins del {{segle |VII}}; va recuperar dotzenes de llums d'oli romanes). Des del [[1966]] les necròpolis foren excavades per una missió arqueològica espanyola (1966-1969, 1976-1979, 1984-2002).
 
{{Commonscat}}
298.873

modificacions