Llicenciat en [[Dret]], enel [[1844]] es va traslladar a [[Tarragona]] per iniciar la seva carrera com a [[advocat]]. Va ingressar en el [[Partit Progressista]] i va participar en les revoltes liberals de [[1848]]. Aquest mateix any es va desplaçar a [[Madrid]], on va entrar en contacte amb els cercles polítics [[república|republicans]]. Més tard, es va decantar pel [[Partit Demòcrata (Espanya)|Partit Demòcrata]] ([[1849]]), sorgit a partir d'una escissió del Partit Progressista. En [[1851]] va ser elegit [[diputat]] per [[Tarragona]], on es va traslladar per formar part de la seva [[Junta Revolucionària]], que va presidir durant els esdeveniments polítics que van conduir al [[Bienni Progressista]] ([[1854]]-[[1856]]). En [[1855]] va ser elegit diputat a [[Corts Generals Espanyoles|Corts]],<ref>{{Ref-web|títol=Buscador histórico - Congreso de los Diputados|url=https://www.congreso.es/web/guest/historico-diputados?p_p_id=historicodiputados&p_p_lifecycle=0&p_p_state=normal&p_p_mode=view&_historicodiputados_mvcRenderCommandName=indiceDiputado&_historicodiputados_ndip=(39510)|consulta=2021-04-15}}</ref> on va liderar la minoria republicana, i va votar a favor de la instauració d'un règim republicà, opció que no va comptar amb el favor de la cambra. A l'any següent, durant l'elaboració del projecte del qual havia d'havia de sorgir una nova Constitució, va advocar en favor de la descentralització de l'[[Estat]] i de les [[desamortització|desamortitzacions]], postura que el va enfrontar amb els sectors més pròxims a l'[[clergat|Església]]. En [[1867]] va ser condemnat a presó, per la qual cosa va fugir a [[Portugal]].
