Últim període glacial: diferència entre les revisions

La glaciació Pinedale ([[Muntanyes Rocalloses]] centrals) o glaciació Fraser va ser la darrera de les glaciacions principals a aparèixer a les Muntanyes rocallosesRocalloses ([[Rocky Mountains]]) dels Estats Units. La Pinedale va tenir lloc aproximadament fa entre 30.000 i 10.000 anys i la seva major extensió va ser fa entre 23.500 i 21.000 anys.<ref>{{ref-web |títol=Brief geologic history |editor=Rocky Mountain National Park |url=http://www2.nature.nps.gov/geology/parks/romo/index.cfm#geology |consulta=2014-08-27 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20060515055845/http://www2.nature.nps.gov/geology/parks/romo/index.cfm#geology |arxiudata=2006-05-15 }}</ref> Aquesta glaciació va ser un poc diferent de la glaciació Wisconsin.<ref>{{ref-web|títol=Ice Age Floods |editor=U.S. National Park Service |url=http://vulcan.wr.usgs.gov/Glossary/Glaciers/IceSheets/description_ice_sheets.html}}</ref>

La glaciació WisconsinanaWisconsin va ser el darrer principal avanç de la [[Inlandsis|glacera continental]]. En el punt àlgid de la glaciació el ''Pontpont de terra de Bering'' va permetre la migració de mamífers, incloent-hi les persones, a Amèrica del Nord des de [[Sibèria]]. També va formar els Gransgrans Llacsllacs d'Amèrica del Nord i en la retirada de les glaceres es va formar [[Long Island]], [[Block Island]], [[Cap Cod]], [[Nomans Land]], [[Martha's Vineyard]], [[Nantucket]], l'[[illa del Sable]] i l'[[Oak Ridges Moraine]] al sud d'[[Ontàrio]], al Canadà.

=== Tahoe, Tenaya i Tioga, [[Sierra Nevada (Estats Units)|Sierra Nevada]], EUA ===

A la Sierra Nevada dels Estats Units, hi va haver tres períodes separats per un període càlid, des del més antic al més recent, ''Tahoe'', ''Tenaya'' i ''Tioga''.<ref>{{harvnb|Ehlers|Gibbard|2004 II|loc={{ref-llibre|autor=Gillespie, Alan R.; Zehfuss, Paul H |capítol=California |chapterurl=http://books.google.cat/books?id=c0wnQqpIF-QC&pg=PA57 |pàgina=57 }}}}</ref>

Al nord-oest de Groenlàndia la cobertura de gel màxima va arribars'assolí fa uns 114.000 anys i la cobertura de gel després d'això és similar a l'actual.<ref>Funder, Svend{{ref-publicació |títol=Late Quaternary stratigraphy and glaciology in the Thule area, Northwest Greenland |publicació=MoG Geoscience |volum=22 |pàgina=63 |any=1990 |url=http://www.dpc.dk/sw3590.asp |consulta=2014-08-27 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070606220702/http://dpc.dk/sw3590.asp |arxiudata=2007-06-06 }}</ref> Segons les dades dels nuclis de gel, durant aquest període a Groenlàndia el clima era més sec que l'actual.<ref>{{ref-publicació |autor=Johnsen, Sigfus J.; ''et al.'' |títol=A "deep" ice core from East Greenland |publicació=MoG Geoscience |volum=29 |pàgines=22 |any=1992 |url=http://www.dpc.dk/sw3551.asp |consulta=2014-08-27 |arxiuurl=https://web.archive.org/web/20070606220604/http://dpc.dk/sw3551.asp |arxiudata=2007-06-06 }}</ref>

El nom de '''Devensian glaciation''' es fa servir a Gran Bretanya mentre que a Irlanda es prefereix dir '''Midlandian'''. El nom ''Devensian'' deriva del llatí ''Dēvenses'', que eren tribus que habitaven la conca del riu [[Riu Dee (Gal·les)|Dee]] (''Dēva'' en llatí).<ref>[[Oxford English Dictionary|OED]].</ref>

S'han reconegut 8 interestadials en el Weichselian, incloent-hi: l'Oerel, Glinde, Moershoofd, Hengelo i Denekamp; .<ref>Behre, Karl-Ernst and van der Plicht, Johannes (1992) "Towards an absolute chronology for the last glacial period in Europe: radiocarbon dates from Oerel, northern Germany" ''Vegetation History and Archaeobotany'' 1(2):&nbsp; pp. 111–117 doi: 10.1007/BF00206091.</ref><ref>Davis, Owen K. (2003) [http://www.geo.arizona.edu/palynology/geos462/07nonmarin.html "Non-Marine Records: Correlatiuons withe the Marine Sequence"] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20170727164508/http://www.geo.arizona.edu/palynology/geos462/07nonmarin.html |date=2017-07-27 }} ''Introduction to Quaternary Ecology'' University of Arizona web site, doi: 2003618-145735g.</ref> Durant el màxim glacial a Escandinàvia, només la part occidental de [[Jutlàndia]] estava lliure de gel i una gran part del Marmar del Nord estava seca i connectava Jutlàndia amb Gran Bretanya. En el període següent al darrer [[interglacial]] abans de l'actual ([[Estadiestadi Eemià]]), la costa de [[Noruega]] també estava lliure de gel.

Durant eleel Würm, la [[Glaceraglacera Rhône]] cobria la totalitat de l'altiplà occidental de Suïssa. La [[Glaceraglacera Rhine]] està actualment molt estudiada..

=== Glaciació Mérida, Andes de VenezuelaVeneçuela ===

Va tenir lloc durant el Plistocè tardà,; la línia de neu estava uns 1.200 m per sota de l'actual (3.700 m). La zona glaciadaglacial de la [[Cordilleraserralada de Mérida]] va ser aproximadament de 600 km².<ref>{{ref-web|autor=Schubert, Carlos |títol=Glaciers of Venezuela |any=1998 |obra=US Geological Survey (USGS P 1386-I) |url=http://pubs.usgs.gov/pp/p1386i/venezuela/text.html}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Schubert, C.; Valastro, S. |títol=Late Pleistocene glaciation of Páramo de La Culata, north-central Venezuelan Andes |publicació=Geologische Rundschau |volum=63 |exemplar=2 |pàgines=516–538 |doi=10.1007/BF01820827 |url=http://www.springerlink.com/content/wgu0186p83150562/fulltext.pdf |format=PDF |any=1974 }}{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}</ref><ref>{{ref-publicació|autor=Mahaney, William C.; Milner, M.W., Kalm, Volli; Dirsowzky, Randy W.; Hancock, R.G.V.; Beukens, Roelf P. |títol=Evidence for a Younger Dryas glacial advance in the Andes of northwestern Venezuela |publicació=Geomorphology |volum=96 |exemplar=1–2 |pàgines=199–211 |data= 1 abril 2008 |doi=10.1016/j.geomorph.2007.08.002 |url=http://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0169555X07003935}}</ref><ref>{{ref-web|autor=Maximiliano, B.; Orlando, G.; Juan, C.; Ciro, S. |títol=Glacial Quaternary geology of las Gonzales basin, páramo los conejos, Venezuelan andes |url=http://www.cprm.gov.br/33IGC/1349672.html}}</ref>

La glaciació Llanquihue pren el nom del [[Llac Llanquihue|llac Llanquihue,]] al sud de [[Xile]]. La glaciació es va estendre sobre els Andes des d'uns 35°S fins als 55°S.<ref>{{ref-web|títol=South America during the last 150,000 years |url=http://www.esd.ornl.gov/projects/qen/nercSOUTHAMERICA.html}}</ref>

[[Fitxer:Antarctica glacial hg.svg|miniatura|Extensió màxima de la capa de gel a l'Antàrtida 21.000 anys en el passat]]

* [http://press.uchicago.edu/ucp/books/book/chicago/A/bo3697245.html Pielou, E. C. After the Ice Age: The Return of Life to Glaciated North America. (University of Chicago Press: 1992)].

* [http://nationalatlas.gov/articles/geology/a_glacial.html National Atlas of the USA: Wisconsin Glaciation in North America] {{Webarchive|url=https://web.archive.org/web/20080203104337/http://www.nationalatlas.gov/articles/geology/a_glacial.html |date=2008-02-03 }}: Present state of knowledge.