Antoine Gaubil: diferència entre les revisions

'''Antoine Gaubil''' ([[Galhac (municipi del Tarn) |Gaillac]], [[1689]] - [[Pequín]], [[1759]]), jesuïta francès, astrònom, matemàtic, historiador i missioner a la [[Xina]] durant el regnat dels emperadors [[Kangxi]] i [[Yongzheng]] de la [[dinastia Qing]].

 

Antoine Gaubil va néixer el [[14 de juliol]] de 1689 a [[Galhac (municipi del Tarn) |Gaillac]], en una família benestant de consuls. Després d'estudiar a [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]], el 13 de juny de 1704 va entrar a la [[Companyia de Jesús]]. Fou destinat a [[Lo Puèi de Velai|Le Puy]], [[Tournon (Savoia)|Tournon]], [[Caors|Cahors]], [[Rodés (Avairon)|Rodez]], [[La Flèche]] i finalment a [[París]], on va estudiar astronomia, i va col·laborar amb els astrònoms [[Domenique Parrenin]] i [[Joseph-Anne Marie de Moyriac de Mailla]]. També va estudiar literatura i matemàtiques.<ref>{{Ref-web|url=http://www.catholic.com|títol=Antoine Gaubil|consulta=desembre 2018|nom=Henri|cognom=Cordier|llengua=francès|editor=Catholic Enciclopedia}}</ref><ref name=:1>{{Ref-web|url=http://www.ville-gaillac.fr|títol=Antoine Gaubil|consulta=desembre 2018|llengua=francès}}</ref>

 

Va morir el [[24 de juliol]] de 1759 a Pequín.<ref name=:0>{{Ref-publicació|cognom=Dehergne|nom=Joseph|article=Répertoire des jésuites de Chine de 1552 à 1800|publicació=Bibliotheca Instituti Historici S.J.|llengua=francès|url=http://www.jstor.org|data=1973|lloc=Roma}}</ref>

 

Una part de la seva amplia correspondència feia referència a l'activitat evangelitzadora dels jesuïtes a Pequín i al voltant de la capital. En una de les seva cartes indica que en aquella època, el nombre de cristians a Pequín el seu voltant ja era superior als cinquanta mil,<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vermander|nom=Benoît|títol=Les jésuites et la Chine|llengua=francès|data=2012|editorial=Lessius|lloc=Brusseles|pàgines=68|isbn=978-2-87299-225-6}}</ref> amb un grup reduït jesuïtes missioners (Bouvet, Dentrecolles, Tartre, Regis, de Mailla, Jacques, Rousset i Gaubil).

 

Com a astrònom va mantenir relació amb científics de l'època, com els astrònoms Féret i [[Joseph-Nicolas Delisle]]. Va ser un dels primers investigadors europeus que va treballar a la Cort Imperial de l'emperador Kangxi,<ref name=:2>{{Ref-web|url=http://www.researchgate.net|títol=Father Antoine Gaubil, SJ (1689-1759) and his election to the Saint Petersburg Academy of Sciences|consulta=desembre 2018|nom=Dimitri|cognom=Bayuk|llengua=anglès|data=maig 2018}}</ref> on entre altres activitats va fer de professor de llatí dels fills de l'emperador.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Détrie|nom=Muriel|títol=France-Chine|llengua=francès|data=2004|editorial=Gallimard|pàgines=20|isbn=9782070313082}}</ref> Els seus coneixements de llatí també van fer que col·laborés com a traductor en les negociacions entre la Cort Imperial xinesa i l'[[Imperi Rus]].<ref>{{Ref-publicació|cognom=Cohen|nom=Paul A.|article=Antoine Gaubil, S.J. Correspondence de Pekin, 1722-1759|publicació=The American Historical Review|llengua=anglès|url=http://www.academic.oup.com|data=1 de juny de 1971|pàgines=818}}</ref>