Dinastia Tudor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Gestió de l'entitat nbsp |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 10:
La dinastia Tudor o Casa de Tudor (Tudur en gal·lès) remunta el seu origen al {{segle|XIII}}. Comprèn una sèrie de cinc monarques d'origen gal·lès que van regnar sobre el regne d'[[Anglaterra]] i el regne d'[[República d'Irlanda|Irlanda]]. Els tres principals monarques, Enric VII, Enric VIII i Isabel I van orquestrar la transformació del regne d'[[Anglaterra]] d'un pati posterior [[Europa|europeu]] sempre submergit en l'Edat Mitjana, en un Estat poderós del Renaixement que anava a dominar gran part del món conegut.
La dinastia Tudor va començar amb el matrimoni secret entre Owen Tudor (un pro anglès de Owain ap. Maredudd ap. Tudur), descendent de Ednyfed Fychan, poderós [[senescal]] del regne de Gwynedd en temps de Llywelyn el Gran; i Caterina de Valois vídua del rei Enric V d'[[Anglaterra]]. La dinastia va adquirir el seu poder quan Enric Tudor es va convertir en rei d'[[Anglaterra]] sota el nom d'Enric VII.
Enric VII va fer desaparèixer en 1499 al comte de Warwick, Eduard (1475-1499), últim descendent home de la casa [[Plantagenet]]. El regnat de la dinastia es va acabar quan la reina Isabel I va morir sense descendència.
| |||