Suor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Enllaços |
m Gestió de l'entitat nbsp |
||
Línia 6:
Hi ha dos tipus de glàndules sudorípares: les [[glàndula sudorípara eccrina|glàndules eccrines]] i les glàndules apocrines.<ref>Wilke K, Martin A, Terstegen L, Biel SS. A short history of sweat gland biology. Int J Cosmet Sci. 2007 Jun;29(3):169-179. PMID [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed?term=18489347 18489347]</ref>
Les glàndules eccrines estan distribuïdes gairebé per tot el cos humà, i poden produir quantitats significatives de secrecions clares i inodores compostes principalment per aigua, i sobretot per electròlits com Na+, Cl-, lactat, aminoàcids i urea.<ref>Kuno,Y., Human perspiration, Charles C Thomas, Springfield, 1956, 416.</ref><ref>Rothman,S., Felsher,Z., Flesch,P., Lerner,A.B., Lorincz,A.L., Pinkus,H., and Wells,G.C., Physiology and biochemistry of the skin, The University of Chicago Press, Chicago, 1961, 741 ff.</ref> El seu pH és àcid, prop de 4,5. En comparació, les glàndules apocrines són solament en zones amb pèls (aixelles, genitals i mugrons); aquestes produeixen petites quantitats d'una secreció lletosa, el pH de la qual és aproximadament neutre (pH 7.2).<ref name="Bechara/Schmidt/Hoffmann/Altmeyer">Bechara/Schmidt/Hoffmann/Altmeyer: ''Krankhaftes Schwitzen'', Kohlhammer (2009) S.
La suor fresca és completament inodora. És la reducció de les llargues cadenes d'[[àcids grassos]] a cadenes més curtes, com la de l'[[àcid fòrmic]] i l'[[àcid butíric]] (la responsable de l'olor típica de la suor).<ref>John N. Labows, Kenneth J. McGinley, Albert M. Kligman. Perspectives on axillary odor. Journal of the Society of Cosmetic Chemists, Vol. 33, No. 4, 193-202.</ref><ref>Kippenberger S, Havlíček J, Bernd A, Thaçi D, Kaufmann R, Meissner M. 'Nosing Around' the human skin: What information is concealed in skin odour? Exp Dermatol. 2012 Sep;21(9):655-659.</ref>
| |||