Bolxevisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Castellanismes de morfosintaxi i altres detalls de redacció. |
→Guerra i revolució: clean up, replaced: de el → del AWB |
||
Línia 28:
L'endemà de la revolució a Sant Petersburg es duu a terme el [[Segon Congrés de Soviets]]. Aquí, els [[menxevics]] i la dreta social revolucionària són derrotats pels bolxevics i els socialrevolucionaris d'esquerra. En la segona sessió del Congrés, es conformarà el Govern, el [[Consell de Comissaris del Poble]] (''Sovnarkom''). El nou govern dels soviets aprovà a proposta de Lenin el Decret de la Pau, per acabar amb la guerra, i el Decret de la Terra, per abolir-ne la propietat i repartir la terra als camperols (molts dels quals ja l'havien ocupat i col·lectivitzat) sense indemnitzar els terratinents, mesura inspirada pels socialrevolucionaris, que donaren així suport al govern dels soviets, com faria la majoria dels camperols. Poc després aprovà la jornada de vuit hores, la declaració dels drets dels pobles, que reconeixia el dret d'autodeterminació, la igualtat de sexes, l'abolició dels títols aristocràtics, l'abolició de privilegis de l'església i la separació de religió i estat, la declaració del matrimoni, el divorci i el registre de naixements i defuncions com a procediments civils, la substitució dels antics tribunals de justícia per altres elegits o nomenats pels soviets. A finals de novembre establiria una seguretat social que cobrís atur, malaltia, jubilació o discapacitat.
El [[25 de novembre]] es van dur a terme les eleccions convocades abans de la revolució d'octubre pel govern provisional per a definir els membres d'una assemblea constituent per a dotar al règim d'una nova institucionalitat. En aquestes [[Elecció de l'Assemblea Constituent Russa (1917)|eleccions]], els bolxevics van obtindre el 25% dels vots i 170 dels 707 escons i la victòria en les principals ciutats i entre els soldats del front, mentre els eseristes (Partit Socialista Revolucionari) obtenien el 57% dels vots i 380 escons, i guanyaven entre la majoria camperola de la població russa. L'assemblea era composta a més dels bolxevics (170 escons), que reconeixien com a més representatiu i democràtic el poder del soviets enfront de l'assemblea constituent i una república burgesa; socialistes revolucionaris (380 escons), amb una posició dividida respecte del govern dels soviets, i per menxevics (18 escons), kadets (17 escons) i altres grups opositors al govern soviètic. Amb l'inici de la [[Guerra Civil russa|guerra civil]], i la posterior divisió dels socialrevolucionaris entre la dreta contraria al poder dels soviets i l'esquerra, favorable a aquests, l'assemblea només funcionà de forma simbòlica. En la seva unica sessió, el gener de 1918, l'assemblea no va reconéixer el govern i es va negar a sotmetre's a les decisions dels soviets i aquest va dissoldre l'assemblea, amb la qual cosa passà tot el poder en mans dels soviets, on els bolxevics i l'esquerra tenien majoria. Dos dies més tard es va reunir el III Congrés dels Soviets, format per una majoria de bolxevics i socialrevolucionaris d'esquerra que van aprovar les propostes del Consell de Comissaris
Ja en el govern, la facció bolxevic va prendre el nom de Partit Comunista de Rússia (bolxevic), després Partit Comunista de la Unió Soviètica (bolxevic). Gran part de la vella guàrdia bolxevic va ser feta assassinar per Stalin. No va ser fins a [[1952]] en què van eliminar la referència "bolxevic" del nom oficial del partit, que va passar a denominar-se [[Partit Comunista de la Unió Soviètica]].
| |||