Gueorgui Malenkov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 34:
Malenkov va néixer el [[13 de gener]] de <nowiki>[</nowiki>[[8 de gener]] del [[calendari julià]]<nowiki>]</nowiki> [[1902]] a la ciutat russa d'[[Orenburg]] fill d'una família d'un oficial de l'exèrcit d'origen [[Macedònia (regió)|macedoni]]. Es va allistar a l'[[Exèrcit Roig]] l'any [[1919]] i es va afiliar al Partit Comunista l'abril de [[1920]]. Durant el seu servei militar, fou [[comissari polític]]. Després de donar-se de baixa de l'Exèrcit Roig el [[1921]], va estudiar a l'Escola Tècnica Superior de [[Moscou]]. En graduar-se el [[1925]], va treballar en el Partit Comunista i es va convertir en un dels confidents de Stalin. Junt amb [[Lavrenti Bèria]], Malenkov va col·laborar amb Stalin durant les purgues de finals dels [[anys 1930]]. Es va convertir en rival de Bèria.
 
Nomenat candidat al [[Politburó]], Malenkov va ingressar el [[1946]]. Tot i que Malenkov va perdre el favor de Stalin davant dels seus rivals, [[Andrei Djanov]] i BeriaBèria, aviat el va recuperar, especialment per la caiguda de Djanov. BeriaBèria de seguida es va unir a Malenkov, i ambdós es van encarregar de purgar del Partit a tots els aliats de Djanov i enviar-los a [[gulag|camps de treball]]. El 1952, Malenkov es va convertir en membre del [[Secretariat del Comitè Central del PCUS|secretariat]] del Partit. La mort de Stalin el [[1953]] va col·locar breument a Malenkov en el càrrec més elevat que hauria d'ocupar. Amb el suport de Beria, Malenkov es va convertir en [[President del Consell de Ministres de l'URSS|President del Consell de Ministres]] així com en [[Secretari General del PCUS|Secretari general]] del Partit, però va haver de renunciar al Secretariat el 13 de març per l'oposició d'altres membres del Presidium. [[Nikita Khrusxov]] va assumir el càrrec de Secretari general el setembre, amb el qual es va iniciar un període de tàndem Malenkov-Khrusxov.
 
Malenkov va conservar el càrrec de primer ministre durant 2 anys en què va ser molt honest en la seva oposició a l'[[arma nuclear|armament nuclear]], declarant que "una guerra nuclear podria portar a la destrucció mundial". També va preconitzar reorientar l'economia de la [[indústria pesada]] a la producció de [[béns de consum]].