Charles Gounod: diferència entre les revisions

'''Charles Gounod''' ([[París]], [[1818]] - [[Saint-Cloud]], l'[[Illa de França]], [[1893]]) fou un [[compositor]], [[Director d'orquestra|director]] i organista [[França|francès]]. Tot i ser principalment conegut per l'òpera ''[[Faust (Gounod)|Faust]]'' i per un ''[[Ave Maria (Gounod)|Ave Maria]]'' que va ser escrit com a contrapunt per al primer preludi d{{'}}''[[El clavecí ben temprat]]'' de [[Johann Sebastian Bach|J. S. Bach]], va compondre en pràcticament tots els gèneres de l'època, tant profans com religiosos. Va ser un dels compositors més prolífics i importants de la segona meitat del {{segle|XIX}}.

 

Charles Gounod va néixer al si d'una família d'artistes, el pare dibuixant i professor, i la mare una gran pianista. El 1823, amb cinc anys, mor el seu pare i la seva mare s'ha de dedicar a impartir classes de piano per poder mantenir a la família. Serà ella qui ensenyi a Gounod les primeres lliçons musicals i pianístiques. Obté el títol en filosofia el 1836 i també durant la seva joventut escoltarà l'''[[Otello (Rossini)|Otello]]'' de [[Gioachino Rossini|Rossini]], el ''[[Don Giovanni]]'' de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i les simfonies 6 i 9 de [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]. Aquestes obres donaran un gran impuls a la decisió que pren de ser compositor.

 

Gounod va passar un temps a [[Viena]] i a Alemanya, durant el qual va conèixer moltes personalitats i va poder escoltar les obres més famoses dels compositors alemanys i austríacs. Se sentia meravellat d'estar a la Viena de [[Wolfgang Amadeus Mozart|Mozart]] i [[Ludwig van Beethoven|Beethoven]]. A Viena es van interpretar algunes de les seves obres religioses, i, de camí a França va parar a Leipzig on va visitar [[Felix Mendelssohn|Fèlix Mendelssohn]] que li va obsequiar amb una interpretació privada de la seva ''Simfonia Escocesa'' a càrrec de l'orquestra del [[Orquestra del Gewandhaus de Leipzig|Gewandhaus]].

 

El 1843 torna a París i obté la posició de [[mestre de capella]] de l'església del ''Séminaire des Missions Etrangères'', on té la possibilitat de desenvolupar la seva música religiosa. Prompte el ''Séminaire des Missions Etrangères'' esdevé el centre de la música sacra a París. A la tardor de 1847 entra al seminari de ''St. Suplice'' per tal d'esdevindre sacerdot, però abans de la [[Revolució de 1848|revolució de febrer de 1848]] ja ho havia deixat.

 

Li van encarregar una òpera, ''La Nonne'', estrenada a 1854, que tampoc va tenir gaire d'èxit. Malgrat tot Gounod va continuar component més prolíficament que mai. Em 1855 va escriure les seves dues primeres simfonies i la ''Missa Solemne a Santa Cecília.'' Aquestes composicions van tindre molt d'èxit. El 1856 va estar a punt de guanyar un lloc a l'institut que finalment va ocupar Berlioz, tot i que ell tindrà també la seva plaça deu anys més tard. Va començar a escriure ''Faust'', però el va haver d'abandonar quan ja tenia esborranys dels tres primers actes per la competència d'un teatre proper que anava a estrenar una obra amb el mateix llibret. Llavors va estrenar el 1858 ''Le médecin malgré lui'' de [[Molière]], el seu primer èxit operístic. El 1859 va poder, finalment, estrenar el ''Faust'', que va tindre molts problemes abans de l'estrena i que després va ser molt ben valorada per una part de la crítica i molt rebutjada per altra, fins al punt que va haver de dimitir el director del teatre. Posteriorment l'òpera va guanyar gran popularitat, sobretot a les províncies, gràcies en part a Antoine de Choudens, editor amic de Gounod. Posteriorment també va tindre èxit a Alemanya, sobretot a partir de les bones crítiques de Wagner.

 

A partir d'aquest moment comença el gran èxit de Gounod: ''Faust'' acabà sent també un èxit a París i en els anys següents va estrenar nombroses ''[[grand opéra]]s'' com ''[[Philémon et Baucis]]'' (1860), ''[[La Colombe (òpera)|La Colombe]]'' (1860), ''[[La Reine de Saba]] (1862), [[Mireille]]'' (1864) i ''[[Roméo et Juliette]]'' (1867), totes amb llibrets de Barbier o Carré. Va escriure també dues òperes còmiques basades en faules de [[Jean de La Fontaine]]. Va rebre moltes crítiques per l'òpera ''[[La Reine de Saba]],'' arran de les quals se'n va anar a Roma amb la seva família. Després amb ''[[Mireille]]'' va recobrar la fama. Tot i no haver l'estrena no va ser un èxit, a poc a poc va fer-se famosa, sobretot a les províncies, gràcies a diferents arranjaments que se'n van fer.

 

La [[Guerra francoprussiana|Guerra Francoprussiana]] va fer que el setembre de 1870 Gounod emigrés a Anglaterra amb la seva família. Allà va establir relació amb editors i fins i tot va ser li va encarregar d'escriure un número coral per a l'obertura del [[Royal Albert Hall]] el 1871 per a l'exposició internacional de Londres. Va ser nomenat director del cor que des d'aleshores acolliria aquesta sala (el 1872 seria reemplaçat per [[Joseph Barnaby]]).<ref name="Enciclopèdia Espasa v. 7">Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 7, pàg. 847, {{ISBN|84-239-4507-3}}</ref> Va conèixer una cantant amateur, Georgina Weldon, amb la qual va desenvolupar una gran amistat que va fer que la seva dona estigués gelosa i se'n tornés a París mentre Gounod es va quedar a Anglaterra vivint amb la senyora Weldon i el seu marit durant quasi tres anys. Georgina sempre va desmentir que hi hagués una relació física entre ells. En aquest període va escriure cançons i òperes per ser cantades per Georgina, així com obres per a ser cantades pel cor de la fundació que ella dirigia.

 

En 1874 va patir una malaltia que el va portar a fugir de la casa dels Weldon quan aquests eren fora, i tornar a París per reconciliar-se amb la seva dona. Va acabar l'òpera ''[[Polyeucte (Gounod)|Polyeucte]]'' que havia començat a Anglaterra. El 1876 va escriure l'òpera ''Cinq Mars'' i la ''Messe du SacréCoeur de Jésus.'' Posteriorment va escriure ''[[Le tribut de Zamora]]'', una òpera que tampoc no va tindre gaire èxit. Ell va assegurar abans de l'estrena en 1881, que ja no entenia el món de l'òpera i va predir el fracàs.

 

''[[Mireille]]'' està basada en l'obra homònima de l'escriptor occità [[Frederic Mistral]], ''[[Mirèio]]''. En aquesta obra el paisatge de la [[Provença]] impregna l'acció, de manera que pot ser considerat com un personatge més. Es va estrenar al Teatre Líric de [[París]] el [[19 de març]] de 1864.

 

A banda de les obres que s'inclouen en aquesta llista va compondre un gran nombre de [[motet]]s i cançons.

{{refbegin|3}}

 

== Bibliografia ==

{{refbegin|2}}

* G. Weldon: ''Mon orphelinat et Gounod en Angleterre: lettres de M. Gounod et autres documents originaux'' (London, 1876)

* E. de Bertier de Sauvigny, ed.: ''Quelques photographies et lettres inédites de Gounod, Massenet et SaintSaëns'' (La Jourdane, 1980)

 

* J. J. Debillemont: ‘Charles Gounod’, ''Nouvelle revue de Paris, ii/4'' (1864), 559

* G. Weldon: ''Hints for Pronunciation in Singing, with Proposals for a Self Supporting Academy'' (London, 1872, 3/1882)