Comicis romans: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: -cassos +casos |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 11:
Per aquesta època es va dividir el territori romà en quatre tribus segons la divisió que va fer Servi Tul·li, que va ser substituïda més tard per la creació de vint tribus, quatre pertanyents a la ciutat i setze als districtes del camp. Però l'assemblea que presidien els tribuns encara es reunia en curies, on la votació es feia pels caps de família, cosa que donava gran poder a les famílies més benestants, ja que tots els seus [[Client (Roma)|clients]] tenien dret a vot. Per la llei ''[[Lex Publilia Laetoria|Publilia Laetoria]]'' aprovada l'any [[471 aC]] va introduir un canvi important. S'hi va afegir una tribu més, la tribu Crustumina, que va prendre el nom de [[Crustumerium]], el lloc on la plebs per secessió va guanyar el dret a una organització independent. Aquesta tribu es va incorporar per tal d'excloure la possibilitat d'un empat en els vots. ses d'aquell moment, les assemblees es van celebrar no per curies, sinó per tribus. Però la formació de les tribus es feia a partir de la possessió de la terra, en petita o en gran quantitat. Ningú no podia votar, només els propietaris lliures, i els clients en van quedar exclosos. L'assemblea de les tribus es va convertir en una assemblea on el gran terratinent no tenia més pes en el vot que el seu veí més pobre.
Es van donar, doncs, dins del primer mig segle de la [[República Romana]]. tres assemblees populars diferents.<ref name=
== Comicis Curiats ==
Línia 27:
L'entrada dels plebeus (és a dir no ciutadans) en les Cúries, els concedia alguns drets de ciutadania, però no eren elegibles per a funcions civils o sacerdotals, ni tenien dret a les terres comunals de pastures. Es va permetre als plebeus assumir els càrrecs militars, i se'ls van reservar llocs al senat, a més de permetre el seu vot en el Comicis Curials (vot que va perdre la seva importància, tal com hem vist, al perdre atribucions els esmentats comicis). Però existia fins i tot una gran diferència entre ciutadans patricis i no ciutadans plebeus i la prohibició de matrimonis entre les dues classes es va mantenir.
Des de mitjans del {{segle|V|-|s}}, la noblesa va començar a practicar accions fraudulentes: per assegurar el triomf d'un patrici en una votació presentaven diversos candidats plebeus (dividint entre ells el vot plebeu); s'impedia amb coaccions o altres mitjans, la presentació de candidats plebeus populars que poguessin fer ombra a un candidat patrici; i si tot fracassava s'anul·laven el comicis pels sacerdots, al·legant-se alguna infracció religiosa.<ref name=
== Comicis Centuriats ==
Línia 50:
# la cinquena classe amb un cens de però d'onze mil asos.
Ja hem vist que els vots dels cavallers i la primera classe donaven la majoria. Els asos a què es fa referència eren del tipus anomenat petit (1 as petit = 1,10 en diners; 1 as gran = 1/5 en diners), encara que al principi va usar-se el patró de l'as gran. No obstant això els cavallers van perdre el dret a votar els primers, que va passar a una de les tres primeres classes a determinar per sorteig. Els emancipats van obtenir el dret al vot, però com eren massa nombrosos i afluïen de llocs molt diversos, més tard el van perdre.<ref name=
== Els comicis tribunats (''comitia tributa'') ==
Des dels primers temps, els patricis estaven inclosos a les tribus, i que diverses d'elles portaven els noms de famílies patrícies. Però els ciutadans que no tenien propietats no estaven inclosos en una divisió basada en la propietat de la terra, i en els primers temps no hi podia haver comicis tribunats, ja que era essencial que tots els ciutadans tinguessin el dret de participar. Però quan els censors [[Api Claudi Cec]] ([[312 aC]]) i [[Quint Fabi Màxim Rul·lià]] ([[304 aC]]) van incloure els ciutadans sense terra en una de les quatre tribus de la ciutat de Roma, es va poder celebrar ''comitia tributa'' d'acord amb els principis del dret públic romà. Els primers comicis tribunats, una assemblea de patricis i plebeus, van aprovar l'any 443 aC l'elecció de qüestors, en una assemblea presidida per un cònsol. L'any [[367 aC]] es va adoptar el mateix procediment en el cas dels [[edils curuls]], i posteriorment a l'elecció de funcionaris menors ordinaris o extraordinaris. El 362 aC es van elegir els tribuns militars. Els ''comitia tributa'' eren coneguts com a ''comitia leviora'' (comicis de poc pes) i els [[Auspici|auspicis]] que es prenien abans de celebrar-se eren ''auspicia minora''. Els magistrats elegits per aquests comicis eren ''magistratus minores'', regulars o extraordinaris, els qüestors i els edils curuls.
En el Comicis per tribus votaven tots els ciutadans romans i els [[Ingenu (classe)|ingenus]]) i els domiciliats, mentre que els no domiciliats i els emancipats, inclosos en quatre tribus (d'un total de 35) no comptaven en les deliberacions.<ref name=
* Vegeu també: [[Plebiscit romà]], [[Roma (Regne i República)]]
Línia 66:
A principis del {{segle|III|s}} el Comicis van deixar de celebrar-se, ni tan sols formalment.
Els Comicis centuriats (que dividien el poble en classes) van desaparèixer els primers (al decaure la divisió per classes de la població) i posteriorment van desaparèixer el comicis tribunats.<ref name=
== Referències ==
| |||