Qüestor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m retocs |
m Bot prepara format de cometes per a posterior revisió tipogràfica. |
||
Línia 1:
{{Govern romà}}
El '''qüestor''' (en [[llatí]] ''quaestor'') era un oficial a l'antiga Roma que formava part d'una magistratura electa de la [[República Romana|República]]. En un principi actuaven com a jutges en els cassos d'assassinat, d'insurrecció i d'altra traïció. Literalment, qüestor és "el que pregunta", i apareix el càrrec a les ''[[Lleis de les dotze taules]]'' amb la funció d'investigar casos de mort.<ref name=
No se sap del cert si en temps de la [[monarquia romana]] existia el càrrec. [[Ciceró]]<ref>Ciceró. ''[[La República (Ciceró)|La República]]'', II, 35, 60</ref> parla que l'any [[485 aC]] va actuar un qüestor en relació amb el judici d'[[Espuri Cassi Viscel·lí]] i [[Dionís d'Halicarnàs]] en parla en relació amb un judici sobre la venda d'un botí l'any [[507 aC]].<ref>Dionís d'Halicarnàs. Ῥωμαϊκὴ Ἀρχαιολογία (Rhōmaikē archaiologia), V, 34</ref> Els qüestors eren dos en un principi, cosa que fa pensar que devien aparèixer al mateix temps que els [[Cònsol romà|cònsols]]. Quan els [[decemvir]]s van suspendre el consolat ([[451 aC]]), els qüestors també van cessar.
Línia 6:
Cap a l'any [[421 aC]] el nombre de qüestors es va elevar a quatre, dos d'ells, els ''quaestores aerarii'', exercien per delegació dels cònsols l'administració del tresor públic, i els altres dos, els ''quaestores militum'', eren els encarregats de la caixa militar i eren escollits en les assemblees per tribus (''[[Comicis tribunats|comitia tribunata]]'') a proposta dels [[tribuns]], sempre entre els [[Patrici (classe romana)|patricis]]. Els qüestors supervisaven l'[[erari]] i les finances de l'estat, l'exèrcit i els funcionaris.
L'any [[267 aC]] (o potser no va ser fins al [[241 aC]]) es van afegir quatre qüestors més que participaven en l'administració d'Itàlia i recollien els tributs de [[Sicília]], [[Sardenya]] i [[Còrsega]]. El nombre en va augmentar així que augmentaven també les províncies i segons [[Tàcit]], [[Sul·la]] en nomenava vint anualment.<ref>Tàcit. ''[[Annals (Tàcit)|Annals]]'', XI, 22</ref> [[Juli Cèsar]] en va nomenar quaranta, però [[August]] els va reduir a vint altre cop.<ref name=
La qüestura es va obrir als [[Plebs|plebeus]] l'any 421 aC, quan es van elegir dos qüestors més pels temes relacionats amb la guerra. L'any [[409 aC]] tres dels quatre qüestors eren plebeus, segons [[Titus Livi]].<ref>Titus Livi. ''[[Ab Urbe Condita]]'', IV, 54</ref>
Línia 14:
Els qüestors urbans eren els que havien d'estar-se a la ciutat durant el seu any de mandat. Havien d'assistir als cònsols, i exercir les funcions que els cònsols podien delegar. No tenien jurisdicció civil, però sí que en tenien de penal, relacionada amb les seves obligacions primitives. Així els cònsols havien de delegar els assumptes criminals, l'administració del tresor i l'administració dels arxius públics, funcions que exercien els qüestors. Els dos altres qüestors havien de servir els generals o els governadors a les províncies i supervisar les finances militars. Els diners gastats en una campanya eren responsabilitat seva, encara que el general la compartia. El qüestor, als campaments, tenia tres guàrdies armats al seu costat, i tenia també la potestat de nomenar un [[propretor]] en cas de mort del pretor.
Van existir també els ''quaestores classici'' (literalment els qüestors de la [[marina romana|flota]]), establerts a partir de l'any 267 aC, que, sota la supervisió d'un cònsol, s'ocupaven de les defenses de les costes.<ref name=
Per ser qüestor calien deu anys d'experiència a l'exèrcit. Després de les reformes de Luci Corneli Sul·la, l'any [[81 aC]], l'edat mínima per a ser qüestor es va establir en 28 anys pels patricis i en 30 pels [[plebeus]], i esdevenien ''[[ipso facto]]'' membres del senat. Els qüestors també supervisaven els jocs que organitzaven cònsols, pretors i edils.
August va rebaixar l'edat per exercir la magistratura a 25 anys i va suprimir la seva elecció pels comicis tribunats. El nomenament va passar al senat romà, excepte dos que eren nomenats directament per l'emperador (''quaestores Augusti''). Aquests s'encarregaven dels afers financers de l'emperador i al temps eren els que llegien davant del senat els seus comunicats.<ref name=
== Referències ==
| |||