Jordi de la Trémoille: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Verb transitiu
Línia 17:
El setembre de 1428 va causar la desgràcia del conestable Artur III de Bretanya. Aquest es va revoltar l'any següent i va fer una guerra privada contra la Trémoille. Des de [[1429]], va començar a trair a [[Joana d'Arc]], que defensava la causa del seu enemic Artur III davant del rei Carles VII, cosa que era perillosa per a ell; d'altra banda Joana combatia per un estat fort i un rei for, el que no li convenia. Va aconseguir fer fracassar el setge de [[París]], sostingut pels anglo-borgonyons el 8 de setembre de 1429. Després va venir la captura de Joana pels borgonyons davant [[Compiègne]], el 24 de maig de 1430, i la seva execució pel boxi a [[Rouen]], sense que Carles VII, aconsellat pel seu gran camarlenc, intervingués en favor d'aquella a la que tant devia.
 
La pau fou signada el 5 de març de 1433 entre Jordi de la Trémoille i Artur de Richemont i el seu germà el duc [[Joan V de Bretanya]]. Però la guerra va reprendre aviat entre els dos homes. Artur de Richemont va intentar fer assassinar a la Trémoille el 3 de juny de 1433 a [[Chinon]] per Jan II de Rosnivynen que li va donar un cop d'espasa al ventre, però Jordi només va quedar ferit lleu.<ref>Jean-Louis Chalmel, ''[http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k36820v/f211.image.r=Rosnyvinen.langFR Histoire de Touraine]'', 1841</ref>
El gran camarlenc fou finalment segrestat per Artur III de Richemont que el va empresonar al castell de [[Montrésor]]. [[Carles VII de França]] no va intervenir. La Trémoille fou obligat a retornar tot el que havia robat i va caure en desgràcia del rei. Richemont va retrobar llavors el seu càrrec de conestable.