Factor de Kell: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Radio Corporation of America, Pantalla de plasma |
|||
Línia 3:
En els sistemes d’[[exploració entrellaçada]] el factor de Kell és de 0,7 i en els sistemes d’[[exploració progressiva]] és de 0,9. En [[NTSC]], també conegut com 480i, s’utilitza un sistema d’exploració de 525 línies totals i 480 línies actives (les que hi caben en pantalla), doncs 45 línies, que no són visibles, s’utilitzen per l’esborrat. Per tant, en NTSC l’espectador tan sols percep 336 línees.
Aquest factor pot ser superior a 0,9, quan es tracta d’exploració de píxels (per exemple en càmeres [[CCD]] o CMOS) i quan es tracta de per exemple pantalles [[LCD]] o [[Pantalla de plasma|plasma]].
Línia 42:
==Història==
En els Estats Units, en 1933, [[Radio Corporation of America|RCA]] havia desenvolupat un sistema totalment electrònic de 180 línies d’[[exploració progressiva]] i de 24 camps per segon. En un document publicat en 1934 per Actuacions del Institut de Ràdio Enginyers de RCA, R.D. Kell, A.V. Bedford y M.A . Trainer van desenvolupar una instal•lació experimental de televisió.
Mentre experimentaven amb diferents tipus d’imatges estàtiques que contenien cada cop més sectors de detall horitzontal i vertical, es van adonar que la resolució espacial gairebé mai igualava el número de línies actives. Es va determinar que, estadísticament, la resolució vertical equivalia al 64% del nombre de línies actives. Per aconseguir la resolució vertical desitjada, el número de línies d’exploració es va incrementar a 240, que va resultar en un ample de banda de 600 kHz. La xifra fou de 0,64 i es va anomenar factor K, més tard va ser arrodonit a 0,7. Finalment es va anomenar factor de Kell, tot i que, de la mateixa manera, es podria haver anomenat factor Bedford o factor Trainer.
| |||