Codificador de veu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
La '''codificació de veu''' és el procés que permet transformar un senyal de veu analògic (combinació de múltiples ones sonores) en un conjunt de dígits binaris o [[senyal digital]]. El seu objectiu principal és aconseguir una bona qualitat final del senyal digital utilitzant el menor nombre de bits possibles per a representar-lo. Prèviament a la pròpia codificació, el senyal ha passat pels dos primers blocs bàsics de qualsevol cadena de conversió analògica-digital, que són el [[mostratge]] i la [[quantificació]].
El procés de codificació pot tenir diferents finalitats (transmissió, emmagatzematge, processat, etc.), i des de fa molt temps s'aplica en diferents camps de les telecomunicacions, com per exemple en [[telefonia]] (per cable, sense fils i mòbil), seguretat, [[criptografia]],
En l'actualitat existeix una gran varietat de codificadors de veu, que aprofiten les característiques intrínseques del senyal de veu analògic per poder reduir la informació a transmetre sense que el senyal digital obtingut presenti diferències apreciables per l'oïda humana. Les característiques fonamentals del senyal de veu són la redundància, l'ample marge dinàmic i la no estacionarietat, de manera que els codificadors analitzen el senyal d'entrada, n'intenten eliminar o minimitzar les redundàncies, i codifiquen eficientment la part no redundant de manera perceptualment acceptable. Com a valor afegit al procés, la codificació de veu permet incorporar algorismes de xifrat per establir comunicacions privades segures o realitzar gravacions indesxifrables per a terceres persones.
| |||