Codificador de veu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 3:
El procés de codificació pot tenir diferents finalitats (transmissió, emmagatzematge, processat, etc.), i des de fa molt temps s'aplica en diferents camps de les telecomunicacions, com per exemple en [[telefonia]] (per cable, sense fils i mòbil), seguretat, [[criptografia]], bústies de veu, contestadors, radiodifusió ([[DAB]]), televisió ([[HDTV]]), [[videoconferència]], emmagatzematge ([[MD]], [[DVD]]), entre d'altres.
En l'actualitat existeix una gran varietat de codificadors de [[veu]], que aprofiten les característiques intrínseques del senyal de veu analògic per poder reduir la informació a transmetre sense que el senyal digital obtingut presenti diferències apreciables per l'[[oïda]] humana. Les característiques fonamentals del senyal de veu són la redundància, l'ample marge dinàmic i la no estacionarietat, de manera que els codificadors analitzen el senyal d'entrada, n'intenten eliminar o minimitzar les redundàncies, i codifiquen eficientment la part no redundant de manera perceptualment acceptable. Com a valor afegit al procés, la codificació de veu permet incorporar algorismes de xifrat per establir comunicacions privades segures o realitzar gravacions indesxifrables per a terceres persones.
== Tipus de codificadors de veu ==
| |||