Batalla d'Atapuerca: diferència entre les revisions

Arran de la mort del jove comte [[Garcia II de Castella|Garcia Sanxes de Castella]] a [[Lleó (Castella i Lleó)|Lleó]] al 1028, Sanç el Major va ocupar el [[Comtat de Castella]] i la seva part a [[Àlaba]] en nom de la seva esposa, però amb intenció de mantenir-ho en l'herència per dotar a Ferran. A la seva mort al 1035 Sanç va dividir els seus dominis entre els seus fills: Garcia Sanxes III va heretar el regne patrimonial de Pamplona, més Àlaba i pràcticament la meitat del Comtat de Castella: [[Montes de Oca|Montes d'Oca]], [[La Bureba]], [[Trasmiera]] i [[Las Merindades]], entre altres territoris. Ferran, que venia ostentant la dignitat comtal ja en vida del seu pare Sanç, rebria un minvat Comtat de Castella. A dos anys d'heretar el jove rei de Lleó, refugiat fins a la mort de Sanç III a les marques de Galícia, va intentar recuperar territoris del [[Riu Cea|Cea]] annexionats pel seu cunyat castellà i una mica del prestigi perdut i es va mobilitzar contra Ferran. Aquest, en inferioritat de forces va demanar ajuda al seu germà a Pamplona per resistir al rei [[Beremund III de Lleó|Bermund]] a canvi de bones prebendes als territoris fronterers d'Àlaba i [[Villarcayo de Merindad de Castilla la Vieja|Castella Vella]]. La mort en campanya de Bermund després de caure desmuntat en el camp de batalla de Tamarón transformaria l{{'}}''statu quo'' entre germans, passant Ferran a ser rei ''[[Iure uxoris|Juri uxoris]]'' per la seva esposa Sança i coronats en Lleó al 1038. Ferran, 17 anys després de fer-se amb la corona de Lleó, es va enfrontar al seu germà Garcia per recuperar aquests territoris.