Xiprer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
mCap resum de modificació
Línia 3:
| peu = Cupressus sempervirens var. stricta
}}
El '''xiprer''', '''ciprer'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Ciprer|títol="Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL|consulta=21 març 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una espècie de [[conífera]], de la família de les [[cupressàcies]] (''Cupressaceae''), originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les [[glaçades]] no superin els -20 &nbsp;°C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", de l'anglès, ''hardiness zone,'' 6b-7. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35 &nbsp;metres d'alt i viure més de mil anys. Presenta dues formes de creixement, segons si es tracta de la varietat ''stricta'' o l'''horitzinalis''. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 &nbsp;mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. L'[[Pinya (estròbil)|'''estròbil''']] femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 &nbsp;mil·límetres. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
 
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[Juniperus|savina]].
El '''xiprer''', '''ciprer'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Ciprer|títol="Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL|consulta=21 març 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una [[conífera]], de la família de les [[cupressàcies]] (''Cupressaceae''), originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les [[glaçades]] no superin els -20 °C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", de l'anglès, ''hardiness zone,'' 6b-7. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35 metres d'alt i viure més de mil anys. Presenta dues formes de creixement, segons si es tracta de la varietat ''stricta'' o l'''horitzinalis''. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. L'[[Pinya (estròbil)|'''estròbil''']] femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mil·límetres. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
 
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[savina]].
 
== Usos ==