Codificador de veu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 102:
La '''predicció lineal multipols (MPLPC)''' va ser el primer dels esquemes d’anàlisi per síntesi. Tracta de corregir un dels principals problemes dels '''vocoders''', que és la impossibilitat de considerar senyals de veu formats per sumes de son sonors i sons sords. No realitza cap suposició sobre el senyal d’excitació, sinó que l’especifica mitjançant un petit conjunt de polsos de diferents amplituds situats en intervals espaiats no uniformement. La codificació es basa en determinar la posició i les amplituds dels polsos que produeixen el mínim error. L’única informació que s’ha de fixar a priori és el nombre de polsos necessaris en l’anàlisi de cada bloc. Habitualment s’utilitza un pols cada 8 mostres.
El MPLPC seria equivalent a un CELP amb totes les combinacions possibles de nombres de polsos i els seus possibles valors d’amplituds quantificats. Una de les seves variants està implementada en l’estàndard de codificació europeu de telefonia mòbil [[GSM]]. Produeix un senyal de veu de bona qualitat a taxes de bit de l’ordre de 9,6 Kbps.
Una variant del MPLPC consisteix en escollir com a seqüència d’excitació uns patrons de polsos regularment espaiats, dels quals només es codifica el primer. Aquest codificador es coneix com '''RPE''' ('''''Regular Pulse Excitation''''').
| |||