Revisió del 12:28, 13 juny 2022 modifica Cataleirxs (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 32.320 edits incl ref/s Etiqueta: editor de codi 2017 ← Edició anterior		Revisió del 13:15, 13 juny 2022 modifica desfés Cataleirxs (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 32.320 edits ampl + refs Etiqueta: editor de codi 2017 Edició següent →
Línia 12: == Morfologia == Els tucans varien en grandària des de l'aracari de bec ratllat (Pteroglossus inscriptus), que fa uns 130 g i 29 cm, fins al tucà toco (Ramphastos toco), que fa uns 680 g i 63 cm. Els seus cossos són curts i compactes. La cua és arrodonida i varia de llargada des de la meitat fins a tota la longitud del cos. El coll és curt i gruixut. Les ales són de longitud mitjana i arrodonides, normalment amb la mateixa envergadura que mesura el bec a la cua de l'ocell. Les potes i els peus del tucà són forts i força curts, amb peus de zigodàctil (dos dits cap endavant i dos cap enrere), típics dels animals que s'enfilen als arbres. La majoria d'espècies tenen una mida mitja en el rang dels 33 als 66 cm de llargària, incloent-hi el bec, que és una mica més gran als mascles que a les femelles. A part d'això, no existeix [[dimorfisme sexual]] –a excepció del gènere ''[[Selenidera]]''. El plomatge pot ser molt acolorit i contrastat, amb colors negre amb roig, groc, blanc, verd i altres combinacions. Es comuniquen mitjançant vocalitzacions consistents en grells, lladrucs, espetecs i crits aguts. El bec dels tucans està fet de [[ceratina]], un material [[Porositat\|poròs]] i lleuger però d'una gran [[Resistència de materials\|resistència]].<ref>{{Ref-web\|url=http://www.jacobsschool.ucsd.edu/pulse/spring2005/cover_story.shtml\|títol=Biomimetics\|consulta=13/06/2022\|llengua=en\|editor=Jacobs School\|data=2005\|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110720075627/http://www.jacobsschool.ucsd.edu/pulse/spring2005/cover_story.shtml\|arxiudata=2011-07-20}}</ref> ~~Com~~A ~~altres~~més, ~~grups~~aquest deserveix al tucà com a element [[~~piciformes~~Termoregulació\|termoregulador]].<ref>{{Ref-publicació\|article=Heat Exchange from the Toucan Bill Reveals a Controllable Vascular Thermal Radiator\|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.1175553\|publicació=Science\|data=2009-07-24\|issn=0036-8075\|pàgines=468–470\|volum=325\|exemplar=5939\|doi=10.1126/science.1175553\|llengua=en\|nom=Glenn J.\|cognom=Tattersall\|nom2=Denis V.\|cognom2=Andrade\|nom3=Augusto S.\|cognom3=Abe}}</ref> Tret del bec, ~~els~~que ~~peus~~és ~~són~~una ~~zigodàctils~~mica ~~(dos~~més ~~dits~~gran ~~cap~~als ~~enrere~~mascles ique ~~dos~~a ~~cap~~les ~~endavant~~femelles, no existeix [[dimorfisme sexual]] –a excepció del gènere ''[[Selenidera]]''.<ref>{{Ref-publicació\|cognom=Viala\|nom=et al.\|article=Caracterização da variabilidade genética em indivíduos cativos de Ramphastos toco (Piciformes: Ramphastidae) mediante o uso de RAPD como marcador molecular\|publicació=Revista Brasileira de Ornitologia\|url=https://docplayer.com.br/81382271-Vincent-louis-viala-1-2-edislane-barreiros-de-souza-1-leandro-fagundes-da-silva-tarosso-1-e-fabia-prates-de-oliveira-1.html\|data=2006-03\|pàgines=29-34\|volum=vol. 1\|exemplar=núm 14}}</ref> La llengua del tucà és llarga (fins a 15 cm), estreta, grisa i únicament esquinçada a cada costat, augmentant la seva sensibilitat com a òrgan de degustació. El seu sistema digestiu és extremadament curt, la qual cosa explica la seva base dietètica, ja que les fruites són fàcilment digeribles i absorbides pel [[tracte gastrointestinal]].<ref name=:alimentacio>{{Ref-web\|títol=A alimentação do tucano\|url=https://www.peritoanimal.com.br/a-alimentacao-do-tucano-20870.html\|consulta=2022-06-13\|llengua=pt\|editor=Perito Animal\|data=26-10-2016\|nom=Nelson\|cognom=Ferreira}}</ref> Un complex estructural probablement exclusiu dels tucans implica la modificació de diverses [[Vèrtebra\|vèrtebres]] de la cua. Les tres vèrtebres posteriors es fusionen i s'uneixen a la columna vertebral mitjançant una [[Articulació (anatomia)\|articulació]] esférica. Per això, els tucans poden girar la cua cap endavant fins que toqui el seu cap. Enfilats a la branca, dormen amb la cua elevada i cobrint-se el cap, que es manté de cara a l'esquena.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Ornitologia brasileira\|url=https://books.google.cat/books/about/Ornitologia_brasileira.html?id=-RuGRAAACAAJ&redir_esc=y\|editorial=Editora Nova Fronteira\|data=1997\|isbn=978-85-209-0816-7\|llengua=pt\|nom=Helmut\|cognom=Sick\|nom2=José Fernando\|cognom2=Pacheco}}</ref> == Reproducció == Nien en cavitats naturals o fetes per altres ocells, als arbres, on ponen 2 - 4 ous blancs, que coven els dos pares durant 15 – 16 dies. Al nàixer, els pollets estan cecs i completament nus. Són alimentats per ambdós progenitors i romanen al niu més de 40 dies. Els pares poden alimentar els pollets fins a sis setmanes o més després de sortir del niu.<ref>{{Ref-llibre\|títol=Toucans (Ramphastidae)\|url=https://birdsoftheworld.org/bow/species/rampha1/1.0/introduction\|editorial=Cornell Lab of Ornithology\|data=2020-03-04\|doi=10.2173/bow.rampha1.01\|llengua=en\|nom=David W.\|cognom=Winkler\|nom2=Shawn M.\|cognom2=Billerman\|nom3=Irby J.\|cognom3=Lovette}}</ref> == Alimentació i depredadors == ~~Són~~El bec dels tucans té una part lleugerament serrada, motiu pel qual antigament es creia que eren [[Piscívor\|piscívors]]. La realitat és que aquests ocells són principalment [[Frugívor\|frugívors]], ~~però~~tot i que també mengen alguns insectes, altres invertebrats, petits rèptils i, ous i pollets d'altres ocells. Els seus [[depredador]] habituals són el [[jaguar]] (''[[Panthera onca]]''), el [[Coatís\|coatí]] i determinades espècies de [[serps]] i aus [[Rapinyaire\|rapinyaires]].<ref~~>{{Ref-web\|títol=A~~ ~~alimentação do tucano\|url~~name=~~https~~:~~//www.peritoanimal.com.br/a-alimentacao-do-tucano-20870.html\|consulta=2022-06-13\|llengua=pt\|editor=Perito~~alimentacio ~~Animal\|data=26-10-2016\|nom=Nelson\|cognom=Ferreira}}<~~/~~ref~~> == Comportament == Els tucans són molt socials i la majoria de les espècies es troben en bandades que superen amb facilitat la vintena d'unitats. No tenen [[Migració animal\|hàbits migratoris]], sinó que es desplacen seguint l'estacionalitat de la fructificació dels arbres.<ref>{{Ref-publicació\|article=Origem, ramificação e distribuição da artéria celíaca no tucano-de-bico-verde (Ramphastos dicolorus Linnaeus, 1766)\|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0100-736X2013000300021&lng=pt&tlng=pt\|publicació=Pesquisa Veterinária Brasileira\|data=2013-03\|issn=0100-736X\|pàgines=399–404\|volum=33\|exemplar=3\|doi=10.1590/S0100-736X2013000300021\|nom=Osório J.\|cognom=Silva Neto\|nom2=Matheus C.B.\|cognom2=Rosa\|nom3=Thais M.M.\|cognom3=Bonifácio\|nom4=Adriana Brasil F.\|cognom4=Pinto\|nom5=Camila S.O.\|cognom5=Guimarães}}</ref> == Classificació ==

Tucans: diferència entre les revisions