Tucans: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
ampl + refs
Etiqueta: editor de codi 2017
incl ref/s
Línia 9:
* ''[[Selenidera]]''
}}
Els '''tucans''' són un grup d'[[ocells]] que formen la [[família (biologia)|família]] dels '''ramfàstids''' (Ramphastidae) o bé una [[subfamília]] dins ella, la dels '''ramfastins''' (Ramphastinae), depenent de l'autor. Sempre dins l'[[ordre (biologia)|ordre]] dels [[piciforme]]s. Habiten a les [[selva|selves]] de l'àrea [[Neotropical]], mancant de les [[Antilles]]. Llur element més característic és el gran [[bec]], sovint molt acolorit, d'una estructura pràcticament buida, amb una lleugera capa còrnia externa.<ref>{{Ref-llibre|títol=Natura : enciclopedia de los animales|url=https://www.worldcat.org/oclc/806452728|editorial=Orbis|data=1986-1988|lloc=Barcelona|isbn=84-7634-548-8|pàgines=286-289}}</ref>
 
Tucà prové del [[Tupí-guaraní|tupi-guarani]], on ''tu-can'' significa "aleteig fort".<ref>{{Ref-web|títol=Tucano|url=https://www.dicionariotupiguarani.com.br/dicionario/tucano/|data=2015-03-19|consulta=2022-06-13|llengua=pt-BR|editor=Dicionário Ilustrado Tupi-Guarani}}</ref>
 
== Morfologia ==
Els tucans varien en grandària des de l'aracari de bec ratllat (Pteroglossus inscriptus), que fa uns 130 g i 29 cm, fins al tucà toco (Ramphastos toco), que fa uns 680 g i 63 cm. Els seus cossos són curts i compactes. La cua és arrodonida i varia de llargada des de la meitat fins a tota la longitud del cos. El coll és curt i gruixut. Les ales són de longitud mitjana i arrodonides, normalment amb la mateixa envergadura que mesura el bec a la cua de l'ocell. Les potes i els peus del tucà són forts i força curts, amb peus de zigodàctil (dos dits cap endavant i dos cap enrere), típics dels animals que s'enfilen als arbres.<ref name=:birdsoftheworld />
 
El plomatge pot ser molt acolorit i contrastat, amb colors negre amb roig, groc, blanc, verd i altres combinacions. Es comuniquen mitjançant vocalitzacions consistents en grells, lladrucs, espetecs i crits aguts.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Melchi Cano|nom=Claudia Adelina|article=Conoce a los ranfastidos|publicació=UniVerso, el periódico de los universitarios|url=https://www.uv.mx/universo2/62/infgral/infgral19.htm|data=20/05/2002|llengua=es-MX|exemplar=núm. 62}}</ref>
 
El bec dels tucans està fet de [[ceratina]], un material [[Porositat|poròs]] i lleuger però d'una gran [[Resistència de materials|resistència]].<ref>{{Ref-web|url=http://www.jacobsschool.ucsd.edu/pulse/spring2005/cover_story.shtml|títol=Biomimetics|consulta=13/06/2022|llengua=en|editor=Jacobs School|data=2005|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20110720075627/http://www.jacobsschool.ucsd.edu/pulse/spring2005/cover_story.shtml|arxiudata=2011-07-20}}</ref> A més, aquest serveix al tucà com a element [[Termoregulació|termoregulador]].<ref>{{Ref-publicació|article=Heat Exchange from the Toucan Bill Reveals a Controllable Vascular Thermal Radiator|url=https://www.sciencemag.org/lookup/doi/10.1126/science.1175553|publicació=Science|data=2009-07-24|issn=0036-8075|pàgines=468–470|volum=325|exemplar=5939|doi=10.1126/science.1175553|llengua=en|nom=Glenn J.|cognom=Tattersall|nom2=Denis V.|cognom2=Andrade|nom3=Augusto S.|cognom3=Abe}}</ref> Tret del bec, que és una mica més gran als mascles que a les femelles, no existeix [[dimorfisme sexual]] –a excepció del gènere ''[[Selenidera]]''.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Viala|nom=et al.|article=Caracterização da variabilidade genética em indivíduos cativos de Ramphastos toco (Piciformes: Ramphastidae) mediante o uso de RAPD como marcador molecular|publicació=Revista Brasileira de Ornitologia|url=https://docplayer.com.br/81382271-Vincent-louis-viala-1-2-edislane-barreiros-de-souza-1-leandro-fagundes-da-silva-tarosso-1-e-fabia-prates-de-oliveira-1.html|data=2006-03|pàgines=29-34|volum=vol. 1|exemplar=núm 14}}</ref>
Linha 22 ⟶ 24:
Un complex estructural probablement exclusiu dels tucans implica la modificació de diverses [[Vèrtebra|vèrtebres]] de la cua. Les tres vèrtebres posteriors es fusionen i s'uneixen a la columna vertebral mitjançant una [[Articulació (anatomia)|articulació]] esférica. Per això, els tucans poden girar la cua cap endavant fins que toqui el seu cap. Enfilats a la branca, dormen amb la cua elevada i cobrint-se el cap, que es manté de cara a l'esquena.<ref>{{Ref-llibre|títol=Ornitologia brasileira|url=https://books.google.cat/books/about/Ornitologia_brasileira.html?id=-RuGRAAACAAJ&redir_esc=y|editorial=Editora Nova Fronteira|data=1997|isbn=978-85-209-0816-7|llengua=pt|nom=Helmut|cognom=Sick|nom2=José Fernando|cognom2=Pacheco}}</ref>
 
== Conservació, reproducció i alimentació ==
== Reproducció ==
[[Niu|Nien]] en cavitats naturals o fetes per altres ocells, als arbres, on ponen 2 - 4 ous blancs, que coven els dos pares durant 15 – 1618 dies. Al nàixer, els pollets estan cecs i completament nus. Són alimentats per ambdós progenitors i romanen al niu més de 40 dies. Els pares poden alimentar els pollets fins a sis setmanes o més després de sortir del niu.<ref name=:birdsoftheworld>{{Ref-llibre|títol=Toucans (Ramphastidae)|url=https://birdsoftheworld.org/bow/species/rampha1/1.0/introduction|editorial=Cornell Lab of Ornithology|data=2020-03-04|doi=10.2173/bow.rampha1.01|llengua=en|nom=David W.|cognom=Winkler|nom2=Shawn M.|cognom2=Billerman|nom3=Irby J.|cognom3=Lovette}}</ref>
 
== Alimentació i depredadors ==
El bec dels tucans té una part lleugerament serrada, motiu pel qual antigament es creia que eren [[Piscívor|piscívors]]. La realitat és que aquests ocells són principalment [[Frugívor|frugívors]], tot i que també mengen alguns insectes, altres invertebrats, petits rèptils, ous i pollets d'altres ocells. Els seus [[depredador]] habituals són el [[jaguar]] (''[[Panthera onca]]''), el [[Coatís|coatí]] i determinades espècies de [[serps]] i aus [[Rapinyaire|rapinyaires]].<ref name=:alimentacio />
 
El major risc que tenen els tucans a curt termini és la reducció del seu habitat, causada per la desforestació. Com succeeix amb diverses [[aus exòtiques]], també es veuen afectats per la [[caça furtiva]] i [[tràfic]] il·legal.<ref>{{Ref-web|títol=Cazadores furtivos y la deforestación amenazan al "tucán asiático" en Birmania|url=http://www.efeverde.com/noticias/cazadores-furtivos-deforestacion-amenazan-tucan-asiatico-birmania/|consulta=2022-06-13|llengua=es|editor=[[EFE]]|data=18/12/2020|obra=EFE:verde}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Cazadores furtivos acechan a 'tucán' de Asia|url=https://www.mural.com.mx/cazadores-furtivos-acechan-a-tucan-de-asia/ar2092317|consulta=2022-06-13|llengua=es-MX|editor=Mural|data=18/12/2020}}</ref>
 
== Comportament ==
Els tucans són molt socials i la majoria de les espècies es troben en bandades que superen ambd'entre facilitatmitja ladotzena i una vintena d'unitats. No tenen [[Migració animal|hàbits migratoris]], sinó que es desplacen seguint l'estacionalitat de la fructificació dels arbres.<ref>{{Ref-publicació|article=Origem, ramificação e distribuição da artéria celíaca no tucano-de-bico-verde (Ramphastos dicolorus Linnaeus, 1766)|url=http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0100-736X2013000300021&lng=pt&tlng=pt|publicació=Pesquisa Veterinária Brasileira|data=2013-03|issn=0100-736X|pàgines=399–404|volum=33|exemplar=3|doi=10.1590/S0100-736X2013000300021|nom=Osório J.|cognom=Silva Neto|nom2=Matheus C.B.|cognom2=Rosa|nom3=Thais M.M.|cognom3=Bonifácio|nom4=Adriana Brasil F.|cognom4=Pinto|nom5=Camila S.O.|cognom5=Guimarães}}</ref>
 
== Classificació ==
Linha 115 ⟶ 118:
{{final columnes}}
== Referències ==
{{Commonscat}}
{{Referències}}
 
== Vegeu també ==
{{Commonscat}}
* [[Constel·lació del Tucà]]
* [[Partido da Social Democracia Brasileira]] (que rep el sobrenom de ''Tucanos'')
 
{{Autoritat}}