Diagrama TS: diferència entre les revisions

El '''diagrama TS''', en [[oceanografia]], és una [[gràfica|representació gràfica]] en la qual la [[salinitat]] és representada a l'eix de les abscisses i la [[temperatura]] és representada a l'eix de les ordenades, i on cada parell de valors corresponent a una profunditat i a una estació està determinat per un punt del gràfic. Introduït per [[Bjørn Helland-Hansen]] l'any [[1916]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Talley |nom=Lynne D. |cognom2=Pickard |nom2=George L. |cognom3=Emery |nom3=William J. |cognom4=Swift |nom4=James H. |títol=Descriptive Physical Oceanography |edició=6a ed. |url=http://books.google.cat/books?id=Chb14jomm08C&pg=PA180&dq=Helland-Hansen+diagram+1916&hl=ca&sa=X&ei=-lHcUaGAOYPYPdeWgdAN&ved=0CEAQ6AEwAQ#v=onepage&q=Helland-Hansen%20diagram%201916&f=false |llengua=anglès |editorial=Academic Press |data=2011 |pàgines=180 |isbn=0080939112}}</ref> aquest diagrama és una eina clau per a la descripció dels processos físics en els oceans, la identificació de [[massa d'aigua|masses d'aigua]] diferents i els fenòmens de mescla que experimenten.<ref>{{ref-web|cognom=Tomczak|títol=Water Masses in shallow seas|url=http://www.es.flinders.edu.au/~mattom/ShelfCoast/notes/chapter10.html|consulta= 14 novembre 2012|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20160521082915/http://www.es.flinders.edu.au/~mattom/ShelfCoast/notes/chapter10.html|arxiudata=21 de maig 2016}}</ref><ref>{{ref-web|títol=Density: sea water mixing and sinking|url=http://aquarius.nasa.gov/pdfs/seawater_mix_sink.pdf|consulta= 14 novembre 2012}}</ref>

[[Fitxer:TS1_wiki.jpg|miniatura|Exemple de diagrames T-S amb aïllats de densitat potencial. Aquest diagrama es va fer a partir de les dades recollides amb CTD a la zona costanera del Golf de Guinea.]]Els diagrames TS van sorgir a principis del [[segle XX]] i es van emprar en estudis de cossos d'aigua i les seves barreges a l'oceà global. El 1911, el científic Björn Helland-Hansen va ser el primer a traçar dades de temperatura i salinitat en un [[Sistema de coordenades cartesianes|plànol cartesià]], creant així un diagrama TS.<ref>{{citar ref |data=1911|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/iroh.19120030802/abstract|jornal=International Review of Hydrobiology|volumevolum=3|doi=10.1002/iroh.19120030802|issn=1522-2632|cognom=Helland-Hansen|nom=B.|article=The ocean waters: an introduction to physical oceanography|pàgines=1-3}}</ref> Va descriure variacions de temperatura i salinitat en mostres d'aigua oceànica,<ref>{{citar ref |data=1930|volumevolum=62|cognom=Defant Wüst|nom=A.G.|article=Die mischung von wasserkorpern im system|llengua=Alemanyalemany}}.</ref> demostrant la capacitat pràctica del diagrama TS. A mitjan {{segle|XX}}, el científic V. B. Shtokman va descriure la teoria analítica de les corbes TS.<ref>{{citar ref |data=1943|volumevolum=1|cognom=Shtokman|nom=V.B.|article=Principles of the theory of θ-S curve as a method for the study of the mixing and transformation of water|pàgines=32-71}}.</ref><ref>{{citar ref |data=1943|volumevolum=2|cognom=Shtokman|nom=V.B.|article=On the water masses of the central part of the Arctic Ocean|pàgines=68-74}}.</ref>

Hi ha alguns tipus de representació del diagrama TS. Per exemple, es pot representar amb aïllats de la mateixa densitat o sense aquests aïllats. Tenint en compte que la densitat d'aigua de mar és funció de la salinitat, la temperatura i la pressió, és ideal que aquesta variable sigui representada al diagrama TS. Així, la representació amb isolants de densitat és la més utilitzada en l'oceanografia física perquè facilita l'estudi dels cossos d'aigua. El diagrama TS també es pot utilitzar per estudiar cossos d'aigua només dins d'un determinat rang de la columna d'aigua, com la superfície oceànica.<ref>{{citar ref |data=1999|url=http://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1029/1999GL900492/abstract|volumevolum=26|cognom=Pailler Bourlés Gourou|nom=K.B.Y.|article=The barrier layer in the western tropical Atlantic Ocean|pàgines=2069-2072|llengua=anglès}}</ref>