Xiprer: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 146.66.240.185. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 3:
| peu = Cupressus sempervirens var. stricta
}}
El '''xiprer''', '''ciprer'''<ref>{{Ref-web|url=http://www.avl.gva.es/lexicval/?paraula=Ciprer|títol="Ciprer", sinònim normatiu de "xiprer" segons l'AVL|consulta=21 març 2018|editor=Acadèmia Valenciana de la Llengua}}</ref> o '''xiprer mediterrani''' ('''''Cupressus sempervirens''''')<ref>{{Ref-llibre|cognom=Pascual|nom=Ramon|títol=Guia dels arbres dels Països Catalans|edició=3a edició|data=1994|editorial=Pòrtic Natura|lloc=Barcelona|pàgines=157|isbn=84-7306-390-2}}</ref> és una espècie de [[conífera]], de la família de les [[cupressàcies]] (''Cupressaceae''), originària de l'orient del [[Mediterrani]]; abasta una zona que comprèn des de l'[[Iran]] fins a [[Líbia]]. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, fins i tot en àrees muntanyoses, però sempre en llocs on les [[glaçades]] no superin els -20&nbsp;°C donat que es classifica com un arbre de "zona de duresa", de l'anglès, ''hardiness zone,'' 6b-7. És un [[arbre]] amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Pot arribar a fer 35&nbsp;metres d'alt i viure més de mil anys. Presenta dues formes de creixement, segons si es tracta de la varietat ''stricta'' o l'''horitzinalis''. En el cas de la primera té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc, mentre que en la segona presenta una capçada més cònica amb les branques horitzontals. Les [[fulles]] són [[Morfologia foliar|imbricades]], molt petites, d'1&nbsp;mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La [[floració]] és [[monoica]] amb [[flors]] [[Mascle (biologia)|masculines]] i [[Femella|femenines]] en el mateix arbre. L'emissió de [[pol·len]] és al febrer-març. L'[[Pinya (estròbil)|'''estròbil''']] femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40&nbsp;mil·límetres. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
 
Els xiprers viuen en llocs que serien massa [[àrids]] per a determinats tipus de [[pins]] o per a les [[alzines]]. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la [[Juniperus|savina]].
== Usos<ref>{{Ref-publicació|article=Registration of OK 163, OK 164, OK 187, OK 188, OK 189, and OK 208, Enhanced Alfalfa World Collection Germplasm|url=http://dx.doi.org/10.2135/cropsci2002.0316|publicació=Crop Science|data=2002|issn=1435-0653|pàgines=316|volum=42|exemplar=1|doi=10.2135/cropsci2002.0316|nom=J.L.|cognom=Caddel|nom2=A.A.|cognom2=Zarrabi|nom3=R.C.|cognom3=Berberet|nom4=J.D.|cognom4=Prater}}</ref> ==
 
== Usos ==
* [[Jardineria]]: ús possible com a [[tanca viva]] en llocs de glaçades febles, encara que l'[[estiu]] (com a Anglaterra) no sigui càlid.
* Fusta per a [[ebenisteria]] o construcció, perfumada i molt resistent a la [[Putrefacció|podridura]]. Se sol utilitzar per a la construcció de caixes, i les millors seleccions poden utilitzar-se'n també en taules decoratives, pilotes, torneria, xapes de guitarres, etc.
* Paravents en conreus hortícoles, per exemple al nord i sud de [[Catalunya]], per defensar-se dels vents de la [[tramuntana]] i el [[mestral]], respectivament.