|
[[Fitxer:David I and Malcolm IV.jpg|miniatura|esquerra|David I i Malcolm IV, dibuixats a l'abadia de Kelso]]
'''David I d'Escòcia''' ([[gaèlic escocès]] ''Daibhidh I mac'' [Mhaoil] ''Chaluim'', 1083 - [[24 de maig]] de [[1153]]) fou rei d'Escòcia, fill de [[Malcolm III d'Escòcia|Malcolm III]] i germà d'[[Edgard d'Escòcia|Edgard]] i [[Alexandre I d'Escòcia|Alexandre I]]. Havia governat sobre el [[Regne de Strathclyde]] i havia posat sota la seva jurisdicció tot el territori entre el Tees i el Ribble el 1139. Es va casar amb Matilde, filla de Waltheof i hereva de [[Northampton]] i Huntingdon. Va acabar la reforma judicial del seu germà, de manera que la tinença en virtudvirtut de carta de privilegi substituïa l'antiga senyoria dels caps de família o tribu, de manera que els set ''mormaer'' esdevenen ''counts''. Alhora, va cridarcridà més nobles normands per tal que s'establissin als [[Lowlands]] i Moray, com els Bailleul o Balliol, Barclay, Bruce, Oliphant, Fraser, Melville, Somerville, Lindsay, Moreville i Fitzalan, que seran anomenats Campbell (de "campo bello") i obtindran el comtat d'[[Argyll]]. Al mateix temps, el normand Gualter Fitzflaad rebrà el títol de gran intendent del regne o ''The High Steward'', que esdevindrà el seu cognom, Stuard.
Tots aquests nobles rebran títols i terres a canvi de suport feudal. També s'hi instal·laran alguns flamencs (com els Murray) i anglesos, que se supserposaransuperposaran als nobles d'origen noruec o gaèlic, com els MacLeod i MacLauchlan. Per la seva banda, l'esglésiaEsglésia també rebrà grans concessions,: foren fundades nombroses abadies cistercenques, nous bisbats i s'introduí una organització totalment normanda. Però continuava la divisió forta entre l'Alban gaèlic, el Lothian anglitzat i Strathclyde i Galloway celtitzat, cosa que provocaria enfrontaments entre els nobles highlanders gaèlics, rampinyairesrapinyaires, i els anglòfons lowlanders.
Per D'altra banda, es barrejaren els senyors normands que absorbiren l'esperit dels clans, amb caps dels clans patriarcals celtes i amb els reietons escandinaus de les illes. El 1138 va envair [[Anglaterra]], però fou derrotat a Standard. Tanmateix, el [[1139]] va rebre aquests territoris en feu per al seu fill Enric de Huntingdon i Northampton. Se'l considera com alel veritable fundador del regneRegne d'[[Escòcia]], ja que també adoptà la senyera nacional amb el lleó vermell.
{{commonscat}}
|
