Tayma: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Funció de suggeriments d'enllaç: 3 enllaços afegits. Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils Newcomer task Suggested: add links |
||
Línia 7:
Una tauleta cuneïforme assíria esmenta Tayma vers 740-730 aC i hi ha també inscripcions de [[Senaquerib]] i [[Assarhaddon]]. L'oasi es va desenvolupar sorgint una rica i pròspera ciutat amb nombroses fonts i edificis notables. [[Teglatfalassar III]] va percebre tribut de Tayma, i Senaquerib va donar el nom de Porta del Desert a una de les portes de [[Nínive]], recordant que "els tributs dels sumuanites i els taymeites entren per ella". Era prou rica al segle VII per fer que el [[Profeta Jeremies]] fes una profecia en contra (Jeremies 25:23). Fou governada per una dinastia local àrab coneguda com els [[Kedarites]]; s'han conservat el nom de dues reines del segle VIII, Shamsi i Zabibei. El 539 aC [[Nabònides]] es va retirar a Tayma per pregar i escoltar les profecies, deixant el tron al seu fill, el que mostra que era una plaça prou important. Inscripcions cuneïformes del segle VI s'han trobar a Tayma que també és esmentada a l'[[Antic Testament]] on s'anomena Tema, per l'epònim Tema, un dels fills d'Ismael.
Era la ciutat principal d'Aràbia del nord junt amb [[Al-Ula|Dedan]]. A l'inici de l'època cristiana va entrar al domini [[nabateu]], que després fou província romana. Segons la tradició àrab fou habitada per una comunitat jueva a la part final del període clàssic; no se sap si es tractava d'exiliats jueus o d'àrabs convertits. Es va oposar a [[Mahoma]] però després de la matança de [[Wadi l-Kurra]] es van sotmetre i van poder conservar el domini pagant un tribut anual. Però sota [[Umar ibn al-Khattab]] foren expulsats. No obstant al segle X [[Ibn Hàwqal|Ibn Hawkal]] encara diu que era un lloc més poblat que Tabuk i un mercat pels [[beduïns]] de la regió. [[Al-Hamdaní]] diu que al seu temps (segle X) hi vivien els Banu Tayyi. [[Abu-Ubayd al-Bakrí|Al-Bakrí]] al {{segle|XI}} diu que produïa molts dàtils, figues i raïms i diu que tenia muralla que seguia el curs d'un rierol.
Tayma i la veïna [[Khàybar|Khaybar]] foren visitades per [[Benjamí de Tudela]] en algun moment vers 1170. Benjamí, un jueu de Tudela ell mateix, visitava les comunitats jueves arreu. L'estiu del 1181 [[Reinald de Châtillon]] durant la seva incursió per la [[mar Roja]], va atacar una caravana musulmana prop de Tayma, violant la treva entre [[Saladí]] i el rei [[Balduí IV de Jerusalem]].
Després fou visitada al segle XIX per Charles M. Dougherty (1877) quan feia poc que havia reconegut l'autoritat dels [[Banu Rashid]] de [[Hail]] si bé encara pagava una tribu als antic amos de la regió els Banu Sakhr; El lloc fou investigat i grafiat pel visitants. [[Charles Huber]] i [[Euting]] la van visitar el 1884 i el primer va descobrir i comprar una estela (avui al [[Museu del Louvre]]) del segle VI aC, en arameu, que dona la llista de déus de Tayma: Ṣalm de Maḥram, Shingala i Ashira; aquesta darrera podria ser [[Aixera]]. Euting va trobar restes de dos temples i algun rastre del castell d'al-Ablak. Jaussen i Savignac i van estar el 1896 fins al 1914. Philby la va visitar el 1951 just després de l'assassinat del cap local semiautònom Abd al-Karim Al Rumman, però el control saudita era ferm; diu que Tayma, abans pròspera, estava en ruïnes. Però posteriorment, en estar en la ruta [[Jordània]]-[[Tabuk]]-[[Medina]], ha prosperat notablement. El 1992 la població era de 18.086 habitants dels quals 15.129 eren saudites. Actualment s'hi estan fent excavacions per un equip alemany.
| |||