Mode irreal: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m eliminant text d'indexació automàtica ocult
mCap resum de modificació
Línia 1:
El ''' mode irreal''', a diferència del [[mode real]], el [[mode protegit]] i el [[mode llarg]], no és un mode d'adreçament separat en el quequal poden operar els [[Unitat central de processament|processadors]] [[x86]] o [[x86-64]]. En lloc d'això, el mode irreal, també anomenat ''' mode real gran ''' o ''' mode real plànol ''', és una variant del mode real (PE = 0) en la qual un o més registres de segment han estat carregats amb adreces i límits 32 bits.
 
Per activar el mode irreal, el programa ha d'entrar en mode protegit, localitzar un descriptor pla en el GDT o LDT o crear algun, carregar alguns dels registres de segment amb el respectiu selector de mode protegit, llavors es retorna del mode protegit al mode real. Quan s'està de nou en el mode real, el processador continuarà usant els descriptors de la memòria cau com havien quedat establerts en el mode protegit, si més no fins que siguin recarregats els registres de segment, permetent així l'accés a 4 [[gigabyte|GB]] de [[memòria estesa]] des del mode real.