Berserker: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: ang:Beraserca
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{millorar referències}}
Els '''''berserker''''' eren guerrers [[víkings]] que combatien mig despullats, guarnits amb pells d'animals. Entraven en combat en estat de tranç, posseïts per l'odi, insensibles al dolor, i arribaven fins i tot a mossegar els seus escuts i a escumejar per la boca (s'ha dit que patien epilèpsia). Es llançaven al combat amb fúria cega, fins i tot sense armadura ni cap mena de protecció. La seva sola presència atemoria als seus enemics i fins i tot als seus companys de batalla.
 
Es creu que la seva resistència i indiferència al dolor provenien del consum de fongs alucinògensal·lucinògens (psilocybe''[[Psilocybe cubensis]]''), o per la ingesta de pa o cervesa contaminats per ''[[clavicepsClaviceps purpurea]]'' un [[fong]] parasitari que es troba sovint al sègol, amb un alt contingut en compostos depsicoactius com l'[[ergotamina]] i l'[[àcid lisèrgic]], precursor del [[LSD]].
 
Els víkings consumien cervesa amb ''[[hyoscyamusHyoscyamus niger]]'', planta al.·lucinògena de la família de les [[solanàcies]]. És possible que consumissin aquestes cerveses per a entrar en combat. El "hyoscyamus''H. niger"'' produeïxproduïx una sensació de gran lleugeresa, i com la [[belladona]], causa [[fúria]] i violència, sovint acompanyades de riallades delirants; els alcaloides d'aquesta planta són altament tòxics i poden ocasionar el coma o la mort.
Es creu que la seva resistència i indiferència al dolor provenien del consum de fongs alucinògens (psilocybe cubensis), o per la ingesta de pa o cervesa contaminats per [[claviceps purpurea]] un fong parasitari que es troba sovint al sègol, amb un alt contingut en compostos de l'àcid lisèrgic, precursor del [[LSD]].
 
 
Els víkings consumien cervesa amb [[hyoscyamus niger]], planta al.lucinògena de la família de les solanàcies. És possible que consumissin aquestes cerveses per a entrar en combat. El "hyoscyamus niger" produeïx una sensació de gran lleugeresa, i com la [[belladona]], causa fúria i violència, sovint acompanyades de riallades delirants; els alcaloides d'aquesta planta són altament tòxics i poden ocasionar el coma o la mort.
 
 
En certa manera, la religió d'aquests grans guerrers també els influenciava a tenir una gran fúria en combat. Els seus déus, tots ells guerrers, exigien - per a arribar al més pur dels paradisos al seu abast - tenir la mort més noble en la batalla. Per a les grans i antigues batalles, esperaven una nit en la qual l'aurora boreal aparegués, senyal que les [[Valquíria|valquíries]] baixaven del [[Valhalla]] a cercar aquells guerrers valerosos que donaven la seva vida per la mort; només els més fers ho aconseguirien.
Linha 12 ⟶ 10:
La seva mort era una festa, no un conjunt de penes: el guerrer era conduït a una gran barcassa de fusta en la qual iniciaria el viatge al Valhalla. Es deixava dur corrent riu avall, mentre la barca cremava. Moltes esposes d'aquests guerrers s'introduïen vives en aquestes barques i travessaven el seu pit amb una espasa, per a poder arribar a així la mateixa sort que els seus marits.
 
Van arribar a compondre una guàrdia personal (no més d'una dotzena) al servei de diversos reis víkings. Van ser marginats per la societat per considerar-se'ls bojos, i una llegenda que recorria els països nòrdics contava que es convertien en [[licantropia|homes llop]], el que va motivar que se'ls temés més i se'ls reclogués, ja en la cristiandat, per considerar-los posseïts pel [[diable]].
 
Van arribar a compondre una guàrdia personal (no més d'una dotzena) al servei de diversos reis víkings. Van ser marginats per la societat per considerar-se'ls bojos, i una llegenda que recorria els països nòrdics contava que es convertien en homes llop, el que va motivar que se'ls temés més i se'ls reclogués, ja en la cristiandat, per considerar-los posseïts pel diable.
 
[[Categoria:Escandinàvia]]