Tigre de Sibèria: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
Cap resum de modificació
Línia 2:
El '''tigre de Sibèria''' (''Panthera tigris altaica'') és la [[subespècie]] de [[tigre]] que viu més al nord, en els boscos de fulla perenne de l'extrem sud-est de [[Sibèria]] i la frontera entre [[Rússia]] i la [[República Popular de la Xina|Xina]]. A la fi del [[Plistocè]] s'estenia des de [[Mongòlia]] al [[Japó]], reduint-se posteriorment la seva àrea de distribució a causa de la pressió humana. En temps històrics va desaparèixer del llac [[Baikal]], la major part de [[Manxúria]] i la [[península de Corea]]. Actualment el seu estat és crític, reduït a menys de 500 exemplars que vaguen per l'[[Extrem Orient Rus|extrem orient rus]] i potser al voltant d'una vintena en les proximitats de les muntanyes [[Jangbaek]], a la Xina. Igual que la resta de tigres, aquesta subespècie està protegida internacionalment.
 
El tigre siberià és el [[felí]] més gran que existeix actualment, amb l'excepció dels [[Ligre|híbridslleons de tigressa i lleótigre]], només existents en captivitat.
 
Comunament es creu que aquests tigres arriben als 350kg i una longitud de 3,7 m incloent la cua, però això és extremadament inusual, ja que en estat salvatge els mascles tenen un pes terme mitjà d'uns 227 kg, amb una longitud sense incloure la cua de poc més de 2 m, encara que la grandària terme mitjà màxim és de 2,44 de llarg sense incloure la cua i un pes de 306 kg, altres mascles van pesar només 181kg i van amidar 1,83 m de llarg. Les femelles són molt més petites, amb fins a 2,75 m de llarg, incloent-hi la cua i un pes de 167 kg. El seu pelatge, lleonat amb ratlles marrons i no negres, és més pàl·lid que el d'altres subespècies de tigres, diferència que augmenta a l'hivern, quan el pèl s'aclareix encara més. En els mesos freds el pèl es torna més llarg i espès, creixent fins als 65 mm de longitud en algunes zones amb la finalitat de protegir-lo del gèlid hivern siberià.