Real Unión Club: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Format
Línia 17:
Amb la intenció de crear un club més potent a la ciutat ambdós clubs decidiren unir-se el [[9 de maig]] de [[1915]] amb el nom de ''Real Unión Club de Irun''.
 
El [[12 de maig]] de [[1918]], en derrotar per 2-0 al [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]] a l'estadi O'Donnell de [[Madrid]], el Real Unión guanyà la Copa del Rei. El club formà amb Muguruza; Carrasco, Múgica; Emery, René Petit, [[Ramón Eguiazábal Berroa|Eguiazábal]]; Angoso, Legarreta, Patricio Arabolaza, Amantegui i Acosta. Els anys 20 poden considerar-se l'època daurada del club. El club assolí el triomf a 6 campionats guipuscoans i a dues noves Copes del Rei, la primera el [[1924]] a l'[[Estadi d'Atotxa]] de [[Sant Sebastià]], on derrotà el [[Reial Madrid Club de Futbol|Reial Madrid]] per 1-0, amb l'alineació Emery II; Anatol, Berges; Gamborena, René Petit, [[Ramón Eguiazábal Berroa|Eguiazábal]], [[José Echeveste Galfarsoro|Echeveste]], [[Joaquín Vázquez Fernández|Vázquez]], [[Juan Errazquin Tomás|Errazquin]], Matías i Azurza. La seva darrera copa data del 1926-27 on derrotà al l'[[Arenas de Getxo|Arenas Club de Getxo]] al camp de Torrero de [[Saragossa]] amb un únic gol a la pròrroga. L'alineació vencedora fou Emery; Alza, Bergés; [[Pedro Regueiro]], [[Francisco Gamborena]], Villaverde; Sagarzazu, [[Luis Regueiro]], [[René Petit]], [[José Echeveste Galfarsoro|Echeveste]] i Garmendia.
 
El 19 de setembre de [[1926]] el club inaugurà el seu nou estadi anomenat ''Stadium Gal'' amb un partit enfront del [[FC Barcelona]]. Dos anys més tard es crea el campionat de lliga on el Real Unión fou un dels clubs fundadors. Els nous temps, però, coincidiren amb una cada cop major professionalització del futbol i l'inici del declivi del club que no podia competir econòmicament amb la resta de clubs. El [[1931]] es proclama la [[Segona República Espanyola|Segona República]] i el club perd el títol de ''Real'', esdevenint '''Unión Club de Irun'''.